Quan l’enyorat Zygmunt Bauman va formular la descripció de les societats postmodernes en termes de “societat líquida”, per definir un temps d’incertesa sense fonaments sòlids i estables als quals aferrar-se, potser no pensava en termes religiosos. Però la manera actual de viure la religió té molt a veure amb aquella liquiditat. Aquest catolicisme tan eteri (tan transversal, diria algú), una religió d’actes socials tan aliena al sentit primigeni.

Bon dia! El senyor Xavier Aliaga?
– Jo mateix.
– Li telefone d’Assegurances la Tranquil·la. Té vostè pla de pensions?
– Mire, no el tinc, però no m’interessa.

Hi ha un llibre d’Anna Gimeno, El desig de ser mare, publicat el 2011, que em va ser molt útil –a més persones també– per entendre les noves implicacions de la maternitat i la paternitat tardanes. No sols el dur procés pel qual han de passar d’aquelles parelles que tenen dificultats per procrear, sinó també el que suposa retardar el rellotge per obligació o de manera volguda.

Octubre setembreja amb una constància desconcertant. Tot i la nostra obcecació en anar traent la roba amb mànigues, la jaqueta no dura més enllà de mitjan matí, quan ja et sobra tot. Una disfunció tèrmica que augmenta la sensació de desconcert, de moment estrany, trist. Mals temps per a la lírica. Hi ha moments en què has de tancar el mòbil i deixar de fer-te mala sang en les xarxes socials. Costa trobar alguna reflexió constructiva en el femer.