Tota la penosa història dels últims dies relacionats amb la Diputació de València i el seu fins ara president i alcalde d’Ontinyent, Jorge Rodríguez, no és fàcil de valorar en unes poques ratlles, però mentre se substancia la causa judicial oberta, de la qual encara no se sap tot el contingut, el més significatiu és la cadena de despropòsits que s’ha produït al l’entorn de tota aquesta situació.

Encara resta un any per a les eleccions locals i autonòmiques, però era de preveure que començaren a produir-se moviments. I Compromís de Xàtiva ha decidit fer una matinera declaració deixant clar que concorrerà en solitari a les futures eleccions municipals.

Durant unes hores, els municipis de la Vall d’Albaida quedaren regats de residus sense recollir perquè l’empresa concessionària, Recisa, va emprar la no recollida com a mesura de pressió per reclamar un important deute amb la Mancomunitat d’aquesta comarca. La crisi es va solucionar de manera ràpida, amb un conveni per tractar de saldar el deute de manera escalonada i després de la decisió d’Ontinyent de netejar els carrers. Però ha deixat com a resultat un terratrèmol polític amb Partit Popular i Compromís reclamant la renúncia del president de l’entitat comarcal, el socialista Vicente Gomar.

El castigat monòlit de Xàtiva que simbolitza i serveix d’homenatge a la lluita dels maulets en la defensa de la ciutat i dels furs de tots els valencians celebra el seu aniversari. Costa de creure, però ja han passat quaranta anys des que, el 1978, enmig de les turbulències d’una transició bastant accidentada al País Valencià, a algú se li va ocórrer (la memòria històrica també és això) explicitar i recordar uns fets que no van ser debades. Els atacs que ha rebut el monument, fet i fet, són un reflex d’aquella anomalia que va ser la suposadament modèlica Transició.