a del fang és una metàfora llaminera, entenedora. Recurrent. S’adiu a uns temps enfangats, obtusos, viscosos. Fa dies, tanmateix, el fang va abandonar el…

Amb ‘Els inútils’ (Llibres de la Drassana, 2022), la torrencial novel·la d’Andreu Sevilla (Casas de Benítez, Conca, 1963), l’escriptor es va fer amb el…

L’atzar ha volgut que coincidisquen en el temps la commemoració d’un passat prometedor, quan Xàtiva va ser efímera capital provincial, i una amenaça de present i futur, la possible pèrdua de les competències judicials de violència masclista. Una lluita que ha posat d’acord política i societat civil a la ciutat i l’àmbit d’influència. Un objectiu comú sobre el qual construir propòsits més ambiciosos.

El lament recurrent que Xàtiva i la seua comarca es queden “enrere” pel que fa a la prestació de serveis públics i privats, ha tingut el darrer i molt greu episodi de la pèrdua de competències del partit judicial dels delictes de violència masclista. Es poden fer les lectures polítiques sobre la falta d’influència dels nostres gestors i seran certes. Però hi ha més factors. Alguns dolorosos d’assumir.