Per diferents motius que em puc imaginar però que seria llarg i segurament presumptuós d’explicar, les meues novel·les no han xafat molt els instituts. Ho han fet de forma esporàdica. I, quan ho han fet, a alguns lectors adults de les meues novel·les se’ls desperta la curiositat i les ganes de saber de quina manera reben els xavals de setze o désset anys obres de vocació eminentment adulta. Sobretot Vides desafinades que, a més de la seua càrrega sexual i la cruesa emocional, no té la coartada de l’humor de les meues primeres novel·les, blanc i festiu en Si no ho dic, rebente i més bandarra en Els neons de Sodoma. D’aquella curiositat expressada recentment naix aquest post.

Seguir llegint

La creació literària és un diàleg amb el lector l’èxit del qual depén, en un percentatge elevat, de la forma de coronar i tancar el relat. Sorprenent o no, feliç o infeliç, tancat o obert, el final de les històries ha de tindre una relació de correspondència amb la matèria de la narració, a les molles que s’han anat deixant al llarg del trajecte. La resta és deus ex machina, malenconia i reducció a absoluts inoperants. Tradicionalment, la crítica diguem-ne seriosa ha sospitat dels finals gojosos en tant que intueix que l’objectiu és aconseguir el plàcet dels consumidors, més receptius als desenllaços molls i de bon cos. Infinitat de casos s’ajustarien a l’esquema, però normalment són productes que, des del minut u, presenten una nítida factura mainstream. Un final més combatiu de, posem per cas, El codi Da Vinci, de Dan Brown, no haguera salvat el llibre. Tot i que el seu desenllaç –acomodatici i covard- el fa més irrellevant encara com a obra artística.

Seguir llegint

Demà dimecres, dia 6 de març, els lectors de Vides desafinades (Edicions 62, 2011), teniu l’oportunitat de plantejar les vostres opinions, dubtes, suggeriments, malediccions, retrets etcètera en un acte que tindrà lloc a les 19,00 hores dintre del cicle “El Micalet parla de llibres” organitzat per la secció de cultura de la Intersindical i la Societat Coral el Micalet, seu de la trobada. Aquest serà un dels primers encontres amb lectors (divendres hi haurà un altre a la Vall d’Uixó, amb alumnes de batxillerat) després d’un llarg cicle de presentacions i d’unes primeres preses de contacte amb els grups d’estudiants de Gandia.

Seguir llegint

Com passa sovint, la revisió de la figura de Joan Fuster, encara avui, continua molt condicionada per aquella enorme bufetada en les consciències que va suposar Nosaltres els valencians. Però la seua és una producció polièdrica que abasta no només el paper d’historiador i sociòleg a què es va veure abocat una mica a contracor, sinó també modernes i adients aportacions en el camp de la crítica literària, molt en sintonia amb els corrents de l’època, o en la història comparada dels intel·lectuals i el seu paper. El camp d’estudi és immens. I sortosament, el món acadèmic continua proporcionant valuoses aportacions i lectures del llegat fusterià.

Seguir llegint