Amb Homer neix la literatura, i amb ell la literatura té apresos de cop els mecanismes de la ficció, més enllà de la simplicitat universalista de la faula (‘Un dia el llop va baixar el riu…’) i més enllà de l’esquematisme indeterminat del conte (‘Una vegada hi havia un nen i una nena…’). Aquest fragment de Jordi Cornudella corresponent a la introducció a la nova versió en català de l’Odissea, traduïda per Joan Francesc Mira (Proa, 2011), resumeix la transcendència del monumental cos literari que conforma aquella obra juntament amb la Ilíada.

Seguir llegint

Les Vides desafinades (Edicions 62, 2011) tornen al lloc del crim. O siga, a Gandia, la ciutat que va premiar la novel·la amb el Joanot Martorell. Serà amb una presentació amb molts al·licients per a mi: tot i que he anat darrerament en nombroses ocasions, mai havia presentat a aquella ciutat un llibre. Serà gràcies a la invitació de Saforíssims dintre del cicle “De tu a tu”, demà dijous, dia 1 de març, a les 20,00 hores, a la sala d’actes de la Biblioteca Central Convent de Sant Roc.

Seguir llegint

Si hi ha algun lloc on la novel·la havia de presentar-se a Barcelona, aquest és l’Espai País Valencià. D’aquesta manera tan concloent va començar la presentació de Vides desafinades el poeta i actor Elies Barberà. Fou divendres a la nit, a l’espai de trobada al barri de Gràcia dels valencians a l’exili -professional, accidental, sentimental, volgut o forçat- barceloní. La rotunda afirmació del presentador era certa. Perquè un dels motors del llibre va ser explicar aquesta història dels valencians que viuen allà, molts d’ells docents. Tret d’alguns amics catalans i xativins que s’hi aplegaren, el públic majoritari es componia d’espaiers i espaieres.

Seguir llegint

Seguir llegint