Els teatres principals són el cor de la ciutat. Són l’espai de projecció de cultura, l’aixopluc dels grans moments, alguns d’històrics, fins i tot. Amb un pretext o un altre, amb assiduïtat o molt de tard en tard, pocs ciutadans no acaben xafant-los. El Gran Teatre de Xàtiva, el nou, l’hereu de l’anterior, compleix dues dècades. I és absolutament sorprenent tot el que ha passat allí en vint anys.

En el retorn a Levante-EMV de la columna que fins ara havia estat confinada, parle de la finestra oberta que suposa per a Xàtiva el llegat de Raimon. Una oportunitat per identificar per el fort de la ciutat i allò que és més exportable.

Recupere una altra peça antiga d’El Temps, en aquest cas un perfil de l’inclassificable Albert Pla prenent com base la biografia que va escriure Pep Blay: ‘Albert Pla: Todo es mentira’, confeccionada a través de diferents testimonis. Benvinguts a la dimensió alternativa del músic de Sabadell.

Seguint la idea de recuperar textos i referències de fa un temps, hui compartim un reportatge per a EL TEMPS que vaig fer sobre la trajectòria d’Aspencat, el grup de la Marina. Teniu ací l’enllaç d’una jornada ben particular i distesa. La història d’un grup singular que potser mereixeria ser relatada més extensament. Potser algun dia.