Per raons que no venen al cas, sovint torne a Xàtiva des de la carretera que connecta amb Lloc Nou. L’entrada des del polígon industrial des de la qual millor es pot apreciar en tota la seua dimensió la desproporcionada i lletja coberta de la Plaça de Bous, un gra en les parts paisatgístic i patrimonial. I que ens va costar els dos renyons.

Seguir llegint

Diego Denia Medrano, xativí d’orígens manxecs, que va ser seua la ciutat que el va acollir, ens va deixar un 15 de març, poc abans que el món es tornara boig per una pandèmia. Ens va deixar prematurament, per una malaltia que no ocupa titulars de premsa ni tertúlies radiofòniques. Tenia 65 anys. I era una d’aquelles persones més o menys anònimes que enriqueixen el teixit social dels llocs on han decidit arrelar.

Seguir llegint

Ha plogut molt des que a finals del mes de febrer es publicara en aquesta pàgina web una entrada que parlava de “Coronahistèria”. Una lectura benintencionada però errònia fruit de la manca d’informació. D’aleshores ençà, la Covid-19 ha canviat les nostres vides i ens ha submergit en un estat de coses sense paral·lelisme. En aquesta entrada teniu el resum del seguiment de la pandèmia i totes les seues implicacions, reflexions vigents en alguns casos, en altres no tant.

Seguir llegint

En la mesura que et vas fent gran t’adones de la importància d’exercitar la memòria personal i col·lectiva, de renovar-la cada cert temps i compartir-la. Ho dic perquè hi ha personalitats rellevants que en l’imaginari esdevenen la denominació sense significat d’un carrer, una plaça o un edifici públic.

Seguir llegint