L’aigua té memòria. Recorda evaporar-se amb el calor i pujar als núvols en estat gasós. L’aigua recorda que quan els núvols no poden sostenir el seu pes ha de caure en forma de pluja per donar a beure la terra i les plantes, per esmicolar-se entre les escletxes i alimentar els aqüífers.

Seguir llegint

Agafeu el titular com el que és, una ocurrència. Però salvant totes les distàncies i les diferències d’escala, la polèmica aquests dies per la decisió de la dreta de carregar-se el projecte «Madrid central», una iniciativa de descongestió per depurar un dels aires més viciats d’Europa, té unes certes concomitàncies amb un debat xativí.

Seguir llegint

Al febrer de 2016 publicava un reportatge en la revista EL TEMPS en el qual feia una panoràmica de Xàtiva uns mesos després del canvi de cicle polític. D’aleshores ençà, han canviat moltes coses. Però entre línies es podien albirar conflictes que ens han dut a l’actual configuració panorama polític.

En una estupenda novel·la de l’anglés Julian Barnes, El sentit d’un final –alguns potser heu vist la pel·lícula–, el protagonista es fa preguntes sobre decisions crucials en el passat que marcaren la seua existència, coses dites o fetes que carreguen la motxilla.

Seguir llegint