Aquest dilluns comença una nova desescalada. O, si ho preferiu, començaran a relaxar-se les restriccions amb motius de la pandèmia per coronavirus. És una bona notícia. Tothom necessitem un respir. La gent necessita treballar. I és possible fer un nou intent perquè les xifres d’incidència s’han reduït significativament. Està bé, sí. Però també es posa en marxa una (nova) bomba de rellotgeria.

Seguir llegint

Benvolguts hostaleres: certament, la culpa del que està passant no és vostra. No teniu més culpa que la resta de la societat. Les coses sempre són molt complicades. Allà on vosaltres veieu criminalització i senyalament —no dic que no s’hagen comés excessos retòrics— hi ha la constatació d’un fet empíric: ens enfrontem a un virus que té en la mobilitat, la interacció social i el relaxament el seu hàbitat més còmode i destructiu. Dos més dos són, generalment, quatre.

Seguir llegint

Aquest hivern l’estem passant colpits per l’angoixa dels amics, veïns i coneguts que tenen familiars en les UCI dels hospitals. Perquè la malaltia cada vegada ens toca més a prop. Alguns aconsegueixen sobreviure. Uns altres, no. Persones tampoc massa grans, vorejant la cinquantena. L’edat que tinc i que tenen les persones amb les quals vaig estudiar i vaig veure les albades després d’una nit de sarau.

Seguir llegint

Els puc assegurar que escriure un article mai no és fàcil. Però faig el possible per trobar sempre un fil que pague la pena. En aquesta ocasió, m’enfronte a la pantalla sense esma. Molt tocat moralment.

Seguir llegint