En l’adéu de les persones que ens deixen per sempre, tenim a embellir el record, a submergir-nos en un exercici de correcció per bandejar les parts inhòspites de l’existència i enaltir el millor del llegat de cadascú. És normal, és el que es fa per reconfortar els éssers estimats de la persona traspassada. Amb Toni García Cucarella, que ens va deixar un nefast 12 d’agost, això no era necessari: si havia tingut alguna zona de foscor en la vida -tots en tenim- era tan xicoteta i insignificant que es tornava invisible davant la potència enlluernadora de les moltes llums que havia projectat.

Seguir llegint

Una de les escasses certeses d’aquesta anormalitat prolongada és la carrera desbocada que ens uneix a tots per fer que l’oci s’assemble una mica al que era abans de la pandèmia. I és normal perquè hi ha en joc saluts mentals, llocs de treball i empreses. Un vull i no puc, o puc un poquet, que xoca amb insistència amb la realitat.

Seguir llegint

M‘havia fet el propòsit de no tornar a escriure sobre la pandèmia. O, per ser més exactes, pensava que l’evolució de la malaltia faria una mica absurd tornar a fer voltes sobre el mateix. Que la vacunació ens situava en una altra fase. Però quan ja estem a les portes de l’estiu, tornen a sonar les alarmes. Pugen els contagis i la resta d’indicadors. Fins i tot, la pressió hospitalària podria augmentar de nou. No ens mereixíem això. O potser sí.

Seguir llegint

Fa temps que l’alarma està encesa, però com a societat encara no hem pres consciència d’un problema que està afectant la infantesa i adolescència de moltes persones, que deixa una petjada en l’edat adulta. El consum precoç de pornografia, d’un determinat tipus de pornografia tirant a hardcore que és ara dominant, està intoxicant la manera d’entendre la sexualitat i la manera de relacionar-se.

Seguir llegint