L’artista Toni Espinar és un individu amb talent. I amb una idea molt clara pel que fa al que s’ha de fer amb aquell talent, sobretot en el seu vessant com a muralista: agitar, bufetejar, suggerir. Moure al pensament i la reflexió. El seu és un discurs potent, provocador. Brillant en la presentació formal i gens complaent en el missatge. Directe. Restes del seu passat punk, combatiu. Amb aquestes cartes de presentació, Espinar ha esdevingut un referent del muralisme al País Valencià, a l’Estat i a Europa.

Seguir llegint

Algú m’entendrà si dic que, a partir d’una determinada edat, una bona estratègia és no esperar massa de quasi res. Penses que ja ho has vist tot. I empastifes el teu horitzó d’expectatives d’una capa escèptica -que no asfàltica- que et protegeix del desencís i premia les sorpreses agradoses. La Fira d’Agost de Xàtiva l’havia viscuda durant els darrers anys sense cap tipus d’expectativa: vivint-la perquè la visqueren els menuts de la casa, gaudint a través dels seus ulls, dels seus crits gojosos. Esprement els incentius que habiten la festa: la família, els amics, l’esmorzar firer –de sardina, és clar, un per temporada, per no abusar–, alguna actuació aïllada.

Seguir llegint

Periòdicament, passa algun circ per la la ciutat. Pengen els seus cartells de coloraines, amb dibuixos d’animals i acròbates, i fan circular pels carrers un vehicle amb megàfon que anuncia el més gran espectacle del món. Vosaltres no aneu mai al circ amb animals. Pels maltractaments. Però tot just les bèsties són el principal reclam per als xiquets. “Mira! És Dumbo!”, diu la teua menuda des del cotxe, cada vegada que es creueu amb un cartell. No dius res. Però el fill gran també ha deixat caure que els seus amics aniran. “Serà un circ molt cutre, no val la pena”, contestes. I dius alguna vaguetat sobre el maltractament animal. El teu fill et mira com si acabares d’aterrar d’un altre planeta. L’expedient no s’ha tancat.

Seguir llegint

Els índexs de lectura (de llibres) han esdevingut una obsessió per al món de la cultura. Especialment per al sector editorial i per a uns escriptors que han vist molt minvades les seues vendes i, per tant, la possibilitat de dedicar-se professionalment a l’escriptura i fer per aquesta via una literatura de volada i nivell. Un cercle viciós. Que hauria de trencar-se publicant menys i millor.

Seguir llegint