Parafrasejant una coneguda pel·lícula, en compte de fer-nos més prudents, la por ens du als braços de la histèria. I la histèria no és l’estat anímic més òptim per resoldre problemes. Aquestes setmanes hem descobert que la globalització no sols ens fa més vulnerables econòmicament: un esternut a l’altra banda del món acaba afectant-nos tard o d’hora. Assistim a una nova variable histèrica, la coronahistèria. A la qual ningú no és immune.
Seguir llegint
