Xavier Aliaga - Apunts de literatura i arts
  • inici
  • Qui sóc
  • Contacte
  • Els meus llibres
    • Ja estem morts, amor
    • Mi nombre no es Irina – Versión castellano
    • Vides desafinades – Nova edició revisada
    • Les quatre vides de l’oncle Antoine
    • Fuster per a ociosos
    • Dos metres quadrats de sang jove
    • El meu nom no és Irina
    • Vides desafinades
    • Els neons de Sodoma
    • Si no ho dic, rebente
  • Blog
    • Autodefinits
    • Literatura
    • Música
    • Política
    • Societat
inici
Qui sóc
Contacte
Els meus llibres
    Ja estem morts, amor
    Mi nombre no es Irina – Versión castellano
    Vides desafinades – Nova edició revisada
    Les quatre vides de l'oncle Antoine
    Fuster per a ociosos
    Dos metres quadrats de sang jove
    El meu nom no és Irina
    Vides desafinades
    Els neons de Sodoma
    Si no ho dic, rebente
Blog
    Autodefinits
    Literatura
    Música
    Política
    Societat
  • inici
  • Qui sóc
  • Contacte
  • Els meus llibres
    • Ja estem morts, amor
    • Mi nombre no es Irina – Versión castellano
    • Vides desafinades – Nova edició revisada
    • Les quatre vides de l’oncle Antoine
    • Fuster per a ociosos
    • Dos metres quadrats de sang jove
    • El meu nom no és Irina
    • Vides desafinades
    • Els neons de Sodoma
    • Si no ho dic, rebente
  • Blog
    • Autodefinits
    • Literatura
    • Música
    • Política
    • Societat
Xavier Aliaga - Apunts de literatura i arts
Política, Societat, Televisió

RTVV: QUAN ES VA FOTRE TOT?

Una de les obres mestres de Mario Vargas Llosa, Conversación en la Catedral, comença amb un personatge preguntant-se quan es va fotre el Perú. I un servidor, a aquestes hores de la matinada, quan la bullida de cap, la incomprensió i la ràbia fan impossible trobar la son, no deixa de preguntar-se quan es va començar a fotre el País Valencià, quan posàrem la primera pedra que ens ha dut on estem, al simbòlic i dolorós tancament de la ràdio i la televisió públiques. Tal vegada fou amb la publicació d’un llistat de paraules prohibides, un gest que era el símbol d’una claudicació, la demostració que entre el llegat de Joan Fuster i José Ombuena, posem per cas, la societat valenciana havia escollit a Barrabàs. Res ja no podia ser igual. D’allò en fou responsable Amadeu Fabregat, una persona intel·ligent al servei d’idees i conceptes dubtosos, per dir alguna cosa. El cinisme i la manca d’escrúpols començà a matar la criatura des del primer minut. Ja es podia inaugurar el tele-fem des d’una televisió pública. Vist amb perspectiva, la inclassificable bellesa rural de les monleonetes no era el problema.

Seguir llegint

6 de novembre de 2013perX. Aliaga
FacebookTwitterPinterestGoogle +Stumbleupon
Societat

LA DOBLE INDEFENSIÓ

Hi ha multitud de circumstàncies en la vida que no podem controlar, que ens agafen indefensos. Posem per cas, no podem evitar que un irresponsable abuse de l’alcohol i la cocaïna i, a continuació, agafe un cotxe que, indefectiblement, conduirà de forma desbocada. Segurament no és el primer dia que aquest paio ho feia. Va haver sort, abans, per tant. Però un dia deixa d’haver-la. I t’agafa pel mig. I et destrossa la vida a tu i als teus. Això és el que li va passar a la jove xativina Rebeca Borràs, només vint anys, tot un perviure llançat a perdre per la burrera i la irresponsabilitat d’un cretí a qui no coneixia i, segurament, no havia vist mai. Davant d’aquelles actituds estem indefensos i exposats.

Seguir llegint

21 de gener de 2013perX. Aliaga
FacebookTwitterPinterestGoogle +Stumbleupon
Autodefinits, Societat

EL MERDER (RAP PER A QUARTET DE CORDA)

Ull al dato, robatori sense recato, face de metacrilato, ladys and gentleman, Rodrigo (amigo) Rato, confessor, assessor, de Telefònica, corrupció agònica, indignació afònica, retall, badall, mirall, xandall, t’has engreixat, xaval, pels dolços de Nadal, que també és premi, i proemi, i tennista de gran slam, cagada televisada, precarització, insonorització, becaris i fills de Sadam, xonis suggerint pitram, en Gandia Shore, pronuncieu -or, per rimar amb coentor, calor, cremor, això li preocupa a l’arquebisbe, més que el saqueig, espavila ministre de Déu, no et resultat molt lleig?, privilegis d’Església, vòmits d’amnèsia, temps de tempesta sense protesta, la por s’entesta a no fugir de la testa, notícies de la Sexta, folloners, followers, fallers, no vull mirar, el fill de Baltar pujat a l’altar, cacics i egosurfing en l’era del crowdfunding, no hi ha doblers per fer shopping amb els súbdits de Deng Xiaoping, performance, romanç, gerro de la dinastia Han triturat, però podria ser Ming, Weiwei segrestat, rebel·lia de galeria, la revolució no serà televisada, si de cas planxada, pixada per un tub, en el regne de l’absurd, no hi ha fada ni conte, rebem lliçons de Mario Conde, nom d’aristòcrata en el reducte de la farsa monàrquica, catàrquica, catatònica, mòmies en televisió, entrevista d’Hermida pactada, bavada, inanició, somiatruites, perdó i redempció per a Unió, però no per a la massa, l’esportiu convertit en carabassa, demolició, devastació, glòria als cadells de Duran (i Lleida), justícia prostituïda, connexió descarada, zenit de la burrada, d’aquesta merda poc assenyada faré un tuit, que no es llegirà a Madrit, o el penjaré al Facebook, mentre remire un book encara de paper, moribund deler, llibreries mortes en el país de la infàmia, insània sense trellat, text perbocat, final sense rima, ah, quina cosa més fina.

Dedicat a Josep Pedrals

9 de gener de 2013perX. Aliaga
FacebookTwitterPinterestGoogle +Stumbleupon
Societat

PERIODISME: ¿A QUI L’IMPORTA?

No hi ha treballs més importants que uns altres. Una societat no pot funcionar sense forners, repartidors, vigilants, llanterners, conductors d’autobús, professors o advocats. Ni més ni menys. Però tampoc no pot funcionar sense periodistes. Una societat que pretenga ser democràtica, no. La crisi econòmica adultera el paisatge i iguala les circumstàncies. Els darrers temps, milers de periodistes han estat despatxats. Amb més intensitat, com era previsible, després de la reforma laboral. Els grans grups empresarials, els mitjans i els menuts. Però és un moment on també acomiaden forners, repartidors, vigilants, llanterners i etcètera. I no es nota. No importa. Benvinguts.

Seguir llegint

14 de juny de 2012perX. Aliaga
FacebookTwitterPinterestGoogle +Stumbleupon
Pàgina %PÀGINA_ACTUAL% of %TOTAL_PÀGINES%« Primer...1020«25262728»

Cercador

ENTRADES DESTACADES

  • ‘Ja estem morts, amor’, història d’una història

  • El talent

  • La segona vida de ‘Vides desafinades’

  • Anna Moner i l’excursió cap a les profunditats de l’ànima

  • Gonzalo Viñes i el neandertal: una història sobre la Cova Negra

articles publicats

Diari El Pais
Diari cultural NUVOL
Diari La Veu PV
El Temps | Articles
El Temps | Opinions
El Temps de les Arts

FACEBOOK

Xavier Aliaga

5 hores fa

Xavier Aliaga
La mallorquina Mar Grimalt, guanyadora de Sons de la Mediterrània, presenta ‘Espurnes i coralls’ (Microscopi). El disc embolcalla l’oient en un discurs sonor absorbent i sorprenent per moments, en què tendresa, poesia i aspror s’alternen i entrellacen els seus dits. ... Veure mésVeure menys

Mar Grimalt: calidesa, poesia i brutor maquinal - El Temps de les Arts

tempsarts.cat

La mallorquina Mar Grimalt, guanyadora del concurs Sons de la Mediterrània, presenta un àlbum de debut, ‘Espurnes i coralls’ (Microscopi, 2023), en què barreja els ... Més

Últims tweets

  • Mar Grimalt: calidesa, poesia i brutor maquinal, la guanyadora de @sonsmedit presenta ‘Espurnes i coralls’ (… https://t.co/8GExSGxxLT4fa unes hores
  • RT @ElTemps_arts: Mar Grimalt, guanyadora de @sonsmedit, presenta ‘Espurnes i coralls’ (@microscopi_). El disc embolcalla l’oient en un di…4fa unes hores
  • RT @ElTemps_arts: AUDIOVISUAL ️ Estrenat el mes d’octubre passat a @InEditFestival, està disponible a la plataforma @FilminCAT ‘Material S…22fa unes hores

Subscriu-te al meu Newsletter

Cercador

“Jo sóc allò que he llegit i allò que estic disposat a llegir. De la mateixa manera que n'hi ha que defensen que som allò que mengem, som més encara el que llegim.”

Jaume Cabré

© 2016 copyright Xavier Aliaga   ·   Tots els drets reservats   ·   Política de cookies   ·   Privacitat   ·   Avís legal   ·   Creat per   Xatcom.net
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència de navegació, i oferir continguts i publicitat d'interès . En continuar amb la navegació entenem que s'accepta la nostra política de cookies.
Podeu obtenir més informació, o bé conèixer com canviar la configuració, en aquest enllaç.
Accepte
Política de privacitat i cookies

Privacy Overview

This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary
Sempre activat
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Non-necessary
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
DESA I ACCEPTA