“Fa cinc anys era gairebé una quimera. Alguns -i no érem gaires- la reivindicàvem en diversos festivals i trobades i la consideràvem imprescindible per a la normalització del gènere”, explica Àlex Martin. El primer pas fou la publicació d’una antologia, Crims.cat, amb relats de gènere negre, que tindria continuïtat amb Crims.cat 2.0., llibre al qual participàrem amb el relat “Només volia que ho saberes”, la recuperació de l’inspector Feliu Oyono. Amb això, tingué molt a veure un dels seus fans, el nostre incombustible Bennasar.
El següent pas, la col·lecció pròpiament dita, que s’encetava amb el més alt amb els mestres Andreu Martin i el malaguanyat Agustí Vehí. Noms com els de Mário Zambujal, Rafa Melero, Josep Torrent, Flavio Soriga, Jaume Benavente, el mateix Bennasar, Lluís Bosch, Rafael Vallbona, Jordi de Manuel i uns quants més han anat engreixant la nòmina. I un servidor té el privilegi d’haver encetat una presència valenciana en la col·lecció que tingué continuïtat de seguida amb Juli Alandes.
Així, fins a 25 títols, “un ventall heterogeni de tendències i subgèneres: des de novel·la negra i policíaca més canònica fins al mestissatge amb altres subcorrents, amb una reivindicació de mostrar la presència d’un gènere flexible, permeable i transfronterer”, explicava Martin. Una col·lecció, en tot cas, plenament consolidada i destinada a créixer encara més.
Dos metres quadrats de sang jove, la nostra modesta aportació a la col·lecció, nasqué heretant el to i la intenció de crítica política i social de “Només volia que ho saberes”, amb Feliu Oyono de nou com a protagonista amb l’acompanyament d’Amalia Vigarany, una detectiu de passat ombrívol i un rerefons polític i periodístic.
En dies com avui, és una satisfacció enorme haver format part d’aquell gran col·lectiu de la novel·la negra en català. Algun dia no massa llunyà reincidirem.
Els comentaris estan tancats.