La decisió de derivar els delictes de violència masclista del partit judicial de Xàtiva a una mena de macro-jutjat especialitzat en Alzira és un colp fortíssim a les víctimes de les nostres comarques, especialment per a les de la Canal de Navarrés, pitjor connectades amb la capital de la Ribera. Un problema que es vol solucionar amb taxis. Un drama. Un nou colp a un partit judicial que ja es va desmembrar i repartir entre Alzira i Ontinyent l’any 1988. Els polítics d’aleshores no van poder parar el colp. I els actuals tampoc no podran. Perquè si fem abstracció, si ens oblidem del nostre orgullós passat històric, d’efímera capitalitat provincial, de bressol de papes i símbol de tantes coses, Xàtiva i el seu àmbit d’influència és el que és: una ciutat mitjana, tirant a xicoteta, de la qual pengen dues comarques escassament poblades.
Aquestes coses són males de pair, però anem als números: Xàtiva té una població que no arriba als 30.000 habitants. La Costera, en total, té uns 70.000 habitants, amb una única població de més de 6.000, Canals (vora 14.000). La Canal de Navarrés té una mica més de 17.000 habitants. Doncs bé, sols Alzira té vora 45.000 habitants. I la comarca té un grapat de poblacions que superen els 20.000, com Carcaixent i Algemesí. La població total voreja els 224.000 habitants.
I es tracta de desequilibris que tenen a veure amb la configuració i concentració demogràfica, amb qüestions econòmiques, no és un problema que, en algun moment, una administració decidira fer un mos al partit judicial. Ací, s’ha generat poca indústria i alguna s’ha perdut. Donem serveis per a un roglet relativament poc significatiu en termes de població i tenim un turisme que encara està en les beceroles. Ni tan sols sabem rendibilitzar del tot la glòria passada i el patrimoni. Hi ha problemes polítics però també socials, herències d’anys en què Xàtiva era un centre neuràlgic. La cosa ha canviat. Molt. I ací rau el mal.
Jutjats de Xàtiva. Wikipedia
(Publicat al diari Levante-EMV, 19-11-2022)
Els comentaris estan tancats.