De Bennassar, crec recordar, fou la idea de recuperar el personatge per a una sèrie de relats d’una antologia de la col·lecció Crims.cat de l’editorial Alrevés, dirigida per Àlex Martin, un altre malalt de negror. A Crims.cat 2.0. (Alrevés, 2013), aparegué “Només volia que ho saberes”, un nou cas d’Oyono en forma de relat llarg que bandejava l’esperit bandarra de la novel·la per tractar d’aconseguir una visió més corrosiva, amb més profunditat. Una història no tan divertida però més crua i densa que la que es contava a Els neons de Sodoma. El mant de respectabilitat que Oyono necessitava per perllongar la seua vida literària.
El resultat de tot aquell procés de revitalització és Dos metres quadrats de sang jove (Alrevés, 2014), una història càustica, rugallosa, amb l’humor molt més filtrat, on el món de la política, els mitjans de comunicació de l’era Internet, la corrupció, els dubtes existencials associats a la maduresa, el sexe, la venjança, el terrorisme i alguna cosa més es donen la mà en un cas investigat per Feliu Oyono, un enamorat del seu anterior treball com a investigador dels delictes contra el patrimoni que passa el seu particular calvari en homicidis. Aquesta vegada, acompanyat de l’agent Amalia Viragany, un nou personatge que, qui sap, algun dia podria volar sola. Tot això. El llibre ja comença a ocupar les llibreries i estarà present a la Fira del Llibre de València.
Els comentaris estan tancats.