Desdejuni amb la crítica d’Els Neons de Sodoma en Posdata. En realitat, cafè mentre mire la indigesta premsa d’aquest tòrrid mes de juliol. D’igual forma que faig constar ací les flors i violes, també els retrets, que d’això s’aprén més i molt més ràpid. Cap problema. Cadascú és cadascú i té el seu criteri. Si de cas, no sé si està justificada l’animadversió que traspua la crítica cap a la literatura de gènere, que en aquest cas no és exactament la novel·la negra, que alguna cosa hi ha, sinó la satírica. La incorrecció (literària) continua mal vista.

Clar que no tot va a ser patir. Dijous de vesprada, a més o menys 42 graus, o més, ens passem per la Fira del Llibre de Torrent, on compartim, via cortesia del llibreter de l’any, Sento Beguer, modestes signatures amb Llucià Vallés, Francesc Mompó, Salvador Company, Ramon Guillem, Berna Blanc i el grandíssim Toni Cucarella. Combatim la xafogor com podem -malament- i ens anem a sopar acompanyats de més amics. Conversa distesa, divertida, interessant, amb alguns tocs d’erudició, més de lingüística popular que de literatura. Alguns aprenem. I fem un brindis final per una feliç avinentesa que ja s’encarregaran de fer pública si volen els afectats. Costa anar-se’n a casa.

Crítiques professionals a banda, ja ens anem fent una certa idea de l’impacte d’Els neons de Sodoma en els lectors. En general, agraden les situacions i els personatges -sobretot el del retor, però no únicament, ja sabeu que l’inspector també té els seus fans- i el to d’humor. L’objectiu de divertir sembla acomplit. També, potser, el de el retrat sociològic. I és prou general la sensació, tot i que no unànim, que hi havia material per a desenvolupar un poc més. Mentre, entre els lectors que també han llegit Si no ho dic, rebente, és prou majoritària l’opinió que la nova novel·la és millor, més redona, parer que no comparteixen determinades persones de perfil combatiu, que hagueren agraït una nova càrrega política. Aprofite per enllaçar-vos un comentari sobre Els neons de l’escriptor alcoià Carles Cortés, qui troba paral·lelismes amb la narrativa de Jordi Sebastià, a qui conec més com a periodista que com a escriptor. Una nova tasca pendent, doncs.

Foto de Mercè Climent: en feina amb Francesc Mompó i Toni Cucarella

0 comentaris

  1. Lev O'Leory

    Senyor Aliaga,

    com diu un amic meu, hi ha crítiques que, més que no el comentari d'un llibre, són el retrat de qui les fa. Per tant, que diga el que diu una incompetent i una miserable de Els neons de Sodoma ha de ser motiu d'alegria. M'imagine què podria haver dit la juntalletres en qüestió comentant un llibre, diguem, a l'estil de Thomas Mann o de Hermann Broch: massa reflexions, argument inexistent o difícil de seguir, frases massa llargues, excès de complexitat, etc.
    En resum, que si hi ha qui és imbècil o no té vergonya, no és problema nostre. En realitat és problema de la persona tan incompetent i tan miserable com per a permetre que algú així escriga als diaris crítica de llibres.
    Molts ànims i endavant.

  2. Xavier Aliaga

    Gràcies pels ànims, però ja he dit abans que cadascú té el seu criteri i tot és respectable. No tinc el plaer de conèixer l'autora de la crítica però no crec que siga mereixdora de determinats qualificatius. Crec sincerament que hi ha un enfocament erroni en jutjar el llibre partint de la base que és una novel·la negra i que les virtuds, poques o les que siguen, no s'esmenten. Però a partir d'ací…

  3. molt bona actitud cap a una crítica dolenta, sí senyor!
    de vegades sembla que els tipus aquestos lligen un altre llibre totalment diferent… supose que son una part més de la "industria editorial" i tenen que fer el seu paperot… millor quedat amb el que et va diguent la gent pel carrer (del teu llibre, clar!)
    una abraçada

  4. La veritat és que no entenc la relació entre la puntuació donada al llibre (1 sobre 5) i la crítica en si. Potser l'he llegida massa de pressa però, excepte en els passatges en què esmenta una manca de complexitat argumental i d'ambició, sembla que no parle malament de la novel·la… Llavors no entenc el veredicte final.

    D'una altra banda, pense que algunes de les crítiques que hi fa tampoc s'han de prendre malament. Dir que manca complexitat argumental o que hi ha falta d'ambició com mostra el desenllaç crec que va en la mateixa línia del que hem dit molts sobre que ens hauria agradat un major desenvolupament de la trama (però dit amb paraules que sonen molt pitjor). En tot cas, la meua puntuació haguera sigut com a mínim un 3!

  5. Com bé dius el problema és bàsicament que la es limita a jutjar la novel·la considerant-la dins del gènere de la novel·la negra i cenyint-se als criteris que pensa que deuen avaluar aquesta (que jo, la veritat, tampoc tinc massa clars quins són)i partint d'ahi no pot més que equivocar-se. Però tampoc resulta tan roïn! Com et diuen, millor quedar-se amb el que diu la gent del carrer. No sé fins a quin punt l'opinió dels crítics té més pes en un escriptor que la dels pobres lectors que no teníem ni idea de complexitats argumentals, que la diu la frase com si tinguérem poques llums o algo: "Els neons de Sodoma satisfarà, sense cap mena de dubte, els lectors i lectores d'un ampli sector que no busca la complexitat argumental i el sublim estilístic…"

  6. Xe tu, doncs a mi no em pareix tan roïna la crítica. De fet, com molt bé diu Vent d Cabilia, em pareix que mes bé exalça les característiques positives i necessàries de la novel·la i les seues virtuts (Llenguatge, estructura, agilitat, eficàcia). Tan sols que, quan es fica a comparar, no cau a col·lació en què pomes són pomes i peres són pomes… o jo que se!!! que d'això li pregunta vosté a Ana Botella. Simplement no entén que esta no és una novel·la negra. Això de la complexitat argumental, que vol que li diga, és com la música. Depén del que busque, exigisca. Si vol una novel·la fresca i sense complicacions no la mulle amb complexitats. Deixem-les per a altres estones i llibres. En lo de la puntuació es que s'ha fet un cacau mental de tres parells. Jo no pense donar-li una abraçada, com a molt una puntelladeta…

  7. Xavier Aliaga

    Molt agraït pels comentaris, senyorets i senyoreta. Este tipus d'híbrids és el problema que tenen. També és veritat que a algunes persones que els agrada la novel·la negra els funciona com a tal. Misteris. Continuarem polsant l'opinió dels lectors, com suggerien Funan i la Comtessa.

  8. Anònim

    A mi les estrelletes m'agraden il·luminant el firmament. Els llibres, deixant-me empremta tot i que siga en la neu. Els teus neons, xicon, no enllumenaran, però firma en la ment imprimeixen.

    Postdata no suplementària: Mr. O'Leory no mira pèl. Els dels que a més d'un i d'una (en un desert de crítica) diria: "Be QUIET, letters collector. You don't LEAD me on".

    G. Solaç

  9. Xavier Aliaga

    G. Solaç: les estrelles decodifiquen per a lectors (de crítica) poc exigents el que acaben de llegir. De sobte, és el mateix fer una crítica de Tom Sharpe tenint en la ment Raymond Chandler o anar jugant amb materials d'ací i d'allà, entre línies, per a que no parega que. En acabar, apareix una llum aclaridora, en forma d'estrella. I aleshores, el lector (de crítica, poc exigent), pensa: Aaaaa! Era això!

    I xiquets i xiquetes: si no teniu inconvenient, deixem-ho ací.

    Posdata bloguera: Magnífic jeroglífic. Però crec que en sé la solucio.

  10. Lev O'Leory

    Em ratifique: incompetent i miserable. I no qualifique, sinó que descric. Incomptent perquè no ha sabut olorar, ni de lluny, el que gènerica i literàriament proposa la novel·la; i miserable per la puntuació, ridícula, i per la manera de silenciar els mèrits del llibre, que reconeix sense tenir la decència d'esmentar-los. I qui va decidir al suplement que aquesta persona podia fer una crítica, o es va equivocar de mig a mig (incompetència manifesta) o va pensar que el premi Andròmina de narrativa no mereixia un o una primera espasa, sinó un sicari/sicària del comentari de llibres (per tant, miserable). Cada volta tinc més la sensació que una bona part dels qui escriuen crítiques de llibres als suplements no estan qualificats per a fer-ho. Quede's, senyor Aliaga, amb les opinions, molt més ben mesurades (també més que la meua, en aquest cas), dels lectors i lectores del seu llibre. Molts d'ells podrien ser millors crítics que qui ha perpetrat la ressenya; jo, almenys, els llegiria amb solaç.

  11. Lev O'Leory

    Senyor Aliaga, el meu comentari s'ha publicat alhora que el seu darrer, amb la qual cosa, si vostè vol, pot eliminar el meu darrer sense més, ja que donava la cosa per tancada.

  12. Xavier Aliaga

    Deixaré el seu comentari amb el qual s'expliquen els qualificatius del principi que continuen sense agradar-me. Ara, almenys, s'entén millor el que volia dir.

    Crec que paga la pena deixar-ho així, sí.

  13. Anònim

    No he pogut llegir encara "Els neons…" però espere sincerament que no hi haja tantes errades ortogràfiques,sintàctiques i morfològiques com al primer que vas publicar amb Moll.Per a mi és molt difícil no llegir cap pàgina en què no n'hi haja,d'errades.A més a més era un llibre ple de tòpics en què,de bestreta,sabem qui són els bons i qui són els dolents.L'única originalitat que hi trobe és la forma que vas fer servir per escriure'l.

  14. Xavier Aliaga

    Hola anònim. En aquell cas, no et molestes en llegir Els Neons: continua havent errades (no tantes, però encara moltes, sóc descurat, desastrat, i, a més, no tinc sort en les correccions).

    I respecte dels tòpics: ja em diràs com fer paròdia sense partir de determinats arquetips. Però tampoc és que els personatges suposadament bons foren presentats virginalment. Crec. Qüestió de gustos.

    I bé, originals, originals, jo sols conec Faulkner, García Marquez, Kafka i uns quants monstres més. La resta fem el que sabem i podem. Però t'he de dir que aquella temàtica, contada així, em sembla que no l'havia abordat ningú al País Valencià. No sé. Si anares a cara descoberta t'agrairia la sinceritat, perquè hi ha coses en les quals, indubtablement, tens raó.

    Salut!

  15. Anònim

    Xavier, ho deia perquè tu ets llicenciat en filologia catalana i,se suposa ,que a Moll hi deu haver un corrector.Són errades molt cridaneres (fresa,ús del futur amb valor de probabilitat,ús de pronoms personals forts per referir-se a persones,etc.).
    Em vaig comprar aquella novel.la perquè havia rebut una bona crítica per part de Francesc Calafat. Fa de bon llegir, no em malinterpretes,la redacció és àgil;tanmateix hauries de vigilar aquests aspectes lingüístics. Ben cordialment. Jes

  16. Xavier Aliaga

    No t'he malinterpretat, t'he donat la raó. La llengua, com el sexe, els has d'exercitar. A diferència dels meus companys de carrera, a hores d'ara professors, traductors, correctors i etcètera, em vaig dedicar a unes altres tasques no específicament lingüístiques. Sóc conscient de les meues carències i tracte de resoldre-les (consulte, pregunte, em faig mirar els textos), però com que també canvie contínuament la redacció, per afegir, per completar, per ací s'esgolen noves errades. La lliçó que no acabe d'assimilar és que no pots emprar les galerades per canviar el text, sinó per polir-lo. He millorat -un poc- tot allò, però encara em resta pujar el K2. Resum: la nova novel·la està millor, en aquell sentit, però (ai!) encara té prou badalls.

    Missatges com el teu m'encoratgen per continuar millorant.

    Salut!