EL CIRC ARRIBA A LA CIUTAT

Periòdicament, passa algun circ per la la ciutat. Pengen els seus cartells de coloraines, amb dibuixos d’animals i acròbates, i fan circular pels carrers un vehicle amb megàfon que anuncia el més gran espectacle del món. Vosaltres no aneu mai al circ amb animals. Pels maltractaments. Però tot just les bèsties són el principal reclam per als xiquets. “Mira! És Dumbo!”, diu la teua menuda des del cotxe, cada vegada que es creueu amb un cartell. No dius res. Però el fill gran també ha deixat caure que els seus amics aniran. “Serà un circ molt cutre, no val la pena”, contestes. I dius alguna vaguetat sobre el maltractament animal. El teu fill et mira com si acabares d’aterrar d’un altre planeta. L’expedient no s’ha tancat.

Ni de bon tros. El meus amics tal i pasqual han anat, apunta el xiquet. S’aproxima el cap de setmana, les darreres funcions, i la pressió va creixent. Una mare ha dit que no està malament. Llavors saps que claudicaràs. I claudiques. Tanta història amb el tema dels bous, la consulta popular, i ara que no es faran, almenys a la Plaça de Bous, aneu al circ. Collonut. En la sessió de dissabte trobeu altres progenitors progres que també han cedit. Amb l’entrada, el circ reparteix fullets defensant el tracte que dispensen als animals. El teu fill s’ho llegeix de cap a peus. Silenci prudent. Veurem què passa.

L’espectacle no està malament. Les actuacions sense animals tenen bon nivell, el ritme és bo, el presentador és competent. Els números d’humor, dignes. Fins i tot el nostre amic Dumbo fa un número graciós, a costa d’un dels pares. L’única cosa que vols és que no et traguen a la pista, de voluntari. Hi ha cua dels nanos per fer-se una foto amb l’elefant. El teu també, és clar. Les parts amb animals salvatges fan una mica de pena: no els veus patir, però les bèsties semblen narcotitzades. Números innecessaris. Les criatures, amb tot, miren els lleons, les serps i els cocodrils fascinats, amb la boca oberta. Acaba l’espectacle.

El presentador fa un míting defensant la continuïtat dels circs “tradicionals” amb animals. El teu fill t’etziba: “Veus com no era un circ cutre?”. I et conta el que li passa als animals en llibertat, citant el fullet del circ. Li contestes que no siga revengista, que les coses són més complicades. Et mira de nou com si fores un marcià. Fi de la discussió. I de la història.

Publicat a l’edició comarcal del diari Levante-EMV (11-06-2016)

(Epíleg: uns dies després de publicat l’article, arreplegues arguments de pàgines webs animalistes contra la presència dels animals salvatges al circ. Li passes al teu fill els fulls. Se’ls la mira. I aquesta vegada és ell qui no diu res).