El curs més difícil

Voldries tancar els ulls i pensar que és un curs com els altres. Però on havia excitació i caos controlat a l’entrada de l’escola, crits esvalotats dels xiquets i xiquetes, frec i abraçades, hi ha ara un ordre i una disciplina antinaturals.

Hi ha les mascaretes, que contextualitzen el moment. Les zones acotades amb la cinta de marcar les obres. Cares de preocupació en els pares i en el professorat que, sortosament, no s’acaba de filtrar als menuts. Aquest, definitivament, no serà un curs com els altres.

Ha passat la primera setmana i encara hi ha desajustos en l’organització escolar, com ara a les entrades, per l’intent de mantenir la distància social. Alguns progenitors s’indignen, però cal tenir paciència. Cal col·laborar i ser constructius: si perdem els estris, a les primeres de canvi, aquests mesos se’ns faran molt llargs. Cal conservar la calma perquè el pitjor, quan arriben els refredats i les grips estacionals, la confusió serà màxima. Més encara si hi ha rebrots. La tasca docent mai no ha estat fàcil. Amb la pandèmia, no som mínimament conscients del repte.

Serà el curs més difícil. Però tornem a les aules perquè perllongar el tancament dels menuts i adolescents és inviable i genera (més) desigualtat. Perquè la maquinària econòmica ha decidit no parar (el capitalisme és com els taurons: o continua nadant o s’enfonsa) i cal conciliar. I perquè no podem exposar (més) a la gent gran, la més vulnerable a la malaltia, enviant-los els nostres fills.

Tornem als col·legis i instituts en no molt bones condicions epidemiològiques -perdoneu l’eufemisme- perquè els joves i adults necessitàvem desfogar-nos a l’estiu, alliberar la tensió. I hem confós la desescalada amb el final de la pandèmia, incitats també per unes autoritats que llançaven el senyal fortament equívoc de l’apertura de l’oci nocturn i de les fronteres. Campe qui vulga. Una lògica econòmica que perdurarà.

Eixirem d’aquesta com podrem i quan podrem. Deixant víctimes en el camí. Mentrestant, comença un nou curs perquè no podem llançar al fem un altre any formatiu, corrent riscos i quadrant el cercle. Ara és quan hem de donar el millor que tenim, no traure a passejar la criatura malcriada i conflictiva que tenim tots dins.

 

Publicat al diari Levante-EMV, 12-09-2020)