El Mestre de ‘la Bola’

Hi ha persones que, al llarg de la vida, t’ajuden a saber qui eres. En el meu cas, Antonio Montejano, a qui acomiadàvem per sempre diumenge passat, era un d’aquests éssers. Era un home amb sensibilitat artística i humana, una persona culta, d’una educació i un tracte exquisits. El seu darrer regal va ser fer-nos escoltar un fragment del Rèquiem de Mozart en la senzilla cerimònia de comiat, abans que el seu cos tornara a ser cendres. Cap sermó o parlament podria igualar l’emoció del silenci creuat amb el seu record amb aquesta majestuosa música de fons.

Com contava Agustí Garzó en aquest mateix diari, Antonio havia estat mestre i professor de francés. I va aprofitar de valent la jubilació per pintar i escriure. Va fer exposicions i un grapat de novel·les. Mentre faig aquestes ratlles, tinc al costat un dels seus llibres, una edició amb dues de les seues novel·les, Liker du Greig? i Un dilluns ben estrany, escrites en valencià amb una prosa curosa i desimbolta. Amb tot, en la seua esquela figurava una senzilla definició: “Mestre de la Bola”. Em va semblar un resum preciós i definitiu: la nit de la seua mort, en un sopar amb amics, una antiga alumna el definia com un “mestre mític”. Va ser així: desenes de generacions d’alumnes el recordaran per sempre, perquè Antonio deixava petjada. En alguns casos, més que això.

Ell va ser el primer en empentar-me a escriure. Cap a vuitè de l’antiga EGB se celebrava a Xàtiva un concurs local de relats. Jo vaig fer un text terrorífic, una mena de distòpia ecologista apocalíptica. En llegir aquell pamflet pessimista, Antonio va fer uns ulls com a places de bous: degué intuir que caminava cap a una adolescències traumàtica. I l’encertava. Però es va entusiasmar amb la forma del relat. No vaig guanyar, com era d’esperar, però em vaig sentir engrescat i confirmat en la vocació pel meu benvolgut mestre.

Al llibre que us deia, hi ha una dedicatòria ben amable que comença: “Per l’alumne més alumne del meu alumnat. Et recorde…”. Era molt gentil. La pena és no trobar les paraules per expressar el meu agraïment. La pena en uns dies durs, de pèrdua de referents. Ens ha deixat el Mestre de la Bola. Amb majúscula.

Antonio Montejano. Fotografia de Perales Iborra

Publicat al diari Levante-EMV, 25-05-2019)