El problema Compromís

Evitaré entrar en l’estèril atribució de culpes, em fa l’efecte que repartides. En qualsevol dels casos, però, el desenllaç de la crisi interna a la si de Compromís de Xàtiva (molt ben explicada per Ximo Corts) ha estat el pitjor dels possibles.

El cisma irresoluble, l’abandonament del Bloc de les tres regidores i unes primàries de pronòstic incert, demostren la miopia d’aquesta formació a l’hora de llegir el moment polític. Es tracta d’una resolució nociva no sols per a Compromís: aquest desastre és molt possible que el pague l’esquerra xativina en el seu conjunt.

El resultat de les eleccions municipals a Xàtiva el 2015 és un miratge, el producte d’una situació absolutament excepcional. L’entestament d’Alfonso Rus en presentar-se, amb la que estava caient, va provocar que molts dels seus votants es quedaren a casa o exerciren un vot de càstig. Això explica la rotunda victòria global de les forces progressistes, que ni tan sols feia necessari el concurs de Compromís per governar. Però PSPV-PSOE i Esquerra Unida van fer el que s’havia de fer: tot i l’excedent de vots, la ciutadania havia votat per un govern plural, per un tripartit per conduir la nova etapa. No pel regne de taifes que, finalment, ha resultat. I encara com, malgrat l’herència rebuda i la manca de col·laboració interna, el balanç global és defensable. Xàtiva ha tornat a la normalitat. Però manca una segona legislatura per fer canvis més profunds.

Al ciutadà del carrer li importen molt poc les cuites internes i suporta malament les baralles entre els partits del govern. Les crítiques entre socis solen entendre’s com una esmena a la totalitat. Una cosa és marcar territori. Una altra és algunes de les coses que hem pogut llegir i escoltar. Denoten una pèssima lectura: el moment polític i la provable irrupció de Vox auguren un resultat ajustat. Però a pocs mesos de les eleccions, les descomposicions internes, els retrets (alguns incomprensibles) i els actes de supèrbia no són precisament la via encertada per engrescar els votants. El cicle del canvi podria ser penosament curt. Tan sols un parèntesi.

Per si algú no ho ha entés encara: perquè això no passe, caldria a priori un bon resultat de totes les parts interessades, incloent Compromís. I el que ha passat és un problema. Dels grossos.

Publicat al diari Levante-EMV, 19-01-2019)