El tren de la tropa

Durant molt de temps vam viure un miratge col·lectiu ferroviari, la idealització d’un tren que, la immensa majoria de la gent no necessitava o agafaria en comptades ocasions. Eren els anys de la posada en marxa de l’Alta Velocitat (AVE), un estrany consens polític i social al voltant d’un caríssim joguet. Alguns en aquell moment advertíem, enmig de la incomprensió general, que l’enorme inversió es faria en detriment del manteniment dels trens de rodalia que tanta gent gasta per anar a estudiar o treballar.

Ara podem veure en Madrid El rey León i tornar quasi el mateix dia. Però els usuaris de la les línies de rodalia, com ara la que uneix Xàtiva amb València (del desgavell Xàtiva-Alcoi ni parlem) ens trobem amb trens incòmodes, cancel·lacions contínues, retards, avaries i unes altres delícies, com ara embarcar-nos o desembarcar-nos a una distància impresentable del principi de l’estació. Més temps perdut: un greuge comparatiu amb les línies que acaben en les andanes principals de l’Estació del Nord. Situacions que estan destrossant la paciència dels usuaris.

Els “senyors clients” de la megafonia, un terme que substitueix el molt més amable i menys mercantilista “senyors viatgers”, s’estan organitzant a través de grups de Whatsapp (servidor s’ha afegit a “Indignats amb RENFE”), realitzen reunions amb els grups polítics a nivell autonòmic i local, demanen mocions en els ajuntaments i fan soroll en els mitjans de comunicació. El malestar és enorme, per exemple, entre els patidors de línies com la de València-Castelló que suporten el deteriorament del servei combinat amb les obres de l’insípid “tercer carril”, un succedani de Corredor Mediterrani. Perquè aquesta és una altra: els usuaris de la llarga distància que tenim activitat professional a Barcelona estem discriminats respecte dels que tenen negociats a Madrid. Pagant els mateixos impostos.

El somni s’ha acabat: ser el segon país del món amb més línies d’AVE després de Xina no és cap signe de modernitat (quants milions dilapidats) si els trens de la tropa, els que agafen milions de persones, van abandonant-se i abocant al desastre. Ja és l’hora de deixar-nos d’ínfules de nous rics i atendre les autèntiques prioritats.

Publicat al diari Levante-EMV, 02-02-2019)