Em permetreu que comence amb una anècdota. Allà per l’any 2011, vaig portar la comunicació de l’estupend disc de Feliu Ventura Música i lletra. L’agenda que dissenyàrem era la de qualsevol gran llançament musical, no es limitava als mitjans més o menys afins a la “música en valencià”. Una de les portes que es va obrir fou el magazine que Vicente Quintana dirigia en la Cope. El dia de l’entrevista, sonava de fons, si no recorde malament, “Història d’un sofà”. Una senyora de mitjana edat de l’emissora, amb tota la traça de no haver escoltat mai Feliu ni res semblant, passava en aquell moment per la peixera, trobe que per deixar uns papers. Es va parar per escoltar. I va dir, mig sospirant: “Qué preciosidad de canción”.
Desconec quants oients de la Cope experimentaren la mateixa sensació, però l’anècdota trobe que és significativa perquè demostra com de fàcil era obrir la ment a una part de la nostra cultura que havia estat amagada. Si recupere aquesta xicoteta història és perquè, fa uns dies es celebrava el concert de cloenda de la segona edició d’Escola Emergents. Amb la Plaça del Mercat plena. Però l’èxit em va fer recordar les crítiques de la primera edició del certamen, quan es qüestionava la realització d’aquesta iniciativa amb diners procedents d’una altra partida. Realment, el que hi havia era un prejudici sobre l’orientació de l’escola, el fet que els joves tingueren contacte amb referents de l’escena musical en valencià, com si s’haguera posat en marxa una campanya d’adoctrinament.
Sortosament, el temps ha posat en ordre les coses. Els alumnes han tingut contacte amb músics de diferents estils i escenes i s’ha potenciat la capacitat d’improvisació. Una grata experiència: sols calia veure les cares de satisfacció de l’alumnat i del professorat.
És cert que el concert de cloenda va començar amb retard i problemes de so i que sempre hi haurà qüestions a millorar. Ben mirat, però, l’espectacle no és el més important: estic segur que el millor de la iniciativa és el que no hem pogut veure, el que ha passat de portes cap endins, a les sessions i assajos. Allò que explicava els rostres feliços d’uns músics emergents i oberts. Que han acabat el curs enriquits. Llarga vida.
Un moment de la cloenda. Fotografia: Agustí Perales Iborra
Publicat al diari Levante-EMV, 21-07-2018)
Els comentaris estan tancats.