Xavier Aliaga - Apunts de literatura i arts
  • inici
  • Qui sóc
  • Contacte
  • Els meus llibres
    • Ja estem morts, amor
    • Mi nombre no es Irina – Versión castellano
    • Vides desafinades – Nova edició revisada
    • Les quatre vides de l’oncle Antoine
    • Fuster per a ociosos
    • Dos metres quadrats de sang jove
    • El meu nom no és Irina
    • Vides desafinades
    • Els neons de Sodoma
    • Si no ho dic, rebente
  • Blog
    • Autodefinits
    • Literatura
    • Música
    • Política
    • Societat
inici
Qui sóc
Contacte
Els meus llibres
    Ja estem morts, amor
    Mi nombre no es Irina – Versión castellano
    Vides desafinades – Nova edició revisada
    Les quatre vides de l'oncle Antoine
    Fuster per a ociosos
    Dos metres quadrats de sang jove
    El meu nom no és Irina
    Vides desafinades
    Els neons de Sodoma
    Si no ho dic, rebente
Blog
    Autodefinits
    Literatura
    Música
    Política
    Societat
  • inici
  • Qui sóc
  • Contacte
  • Els meus llibres
    • Ja estem morts, amor
    • Mi nombre no es Irina – Versión castellano
    • Vides desafinades – Nova edició revisada
    • Les quatre vides de l’oncle Antoine
    • Fuster per a ociosos
    • Dos metres quadrats de sang jove
    • El meu nom no és Irina
    • Vides desafinades
    • Els neons de Sodoma
    • Si no ho dic, rebente
  • Blog
    • Autodefinits
    • Literatura
    • Música
    • Política
    • Societat
Xavier Aliaga - Apunts de literatura i arts
Autodefinits

ACOMIADANT OBDULIA

Conta la llegenda que la directora del col·legi de monges on s’escolaritzava Obdulia, en La Roda de Albacete, allà pels anys 50 del segle passat, tornà la xiqueta a sa mare, amb un llacet, amb el pretext que no podien amb ella. Sembla ser que, fins i tot, s’havia permés llançar-li a alguna religiosa una pedra com les que gastava per acaçar els xiquets sense cap tipus de complex de gènere ni mirament. Desimboltura, en part, provocada per ser la menuda d’uns quants germans. Obdulia Víllora Piqueras, nascuda el maig del 1944, era una dona menuda d’alçària però gran de caràcter, forta mentalment com un roure, qualitats ambdues que li servien per afrontar els molts embats que li llançà la vida. Si hem de resumir, la paraula sort no definiria la seua existència.

Seguir llegint

22 de juliol de 2013perX. Aliaga
FacebookTwitterPinterestGoogle +Stumbleupon
Música

RAIMON I L’EDUCACIÓ SENTIMENTAL

No sé si ho he contat alguna vegada en aquesta columna: per raons del treball ferroviari de mon pare, la primera part de la meua infantesa la vaig passar a Madrid. Allà, a més, vaig nàixer, la qual cosa sol fer molta gràcia (un escriptor madrileny en valencià!) quan algú em presenta en algun sarau literari o similars. En acabar el seu servei a la capital de l’imperi, mon pare, que tampoc és xativí, sinó de l’Horta nord, va tindre el bon criteri d’escollir Xàtiva com a destinació. Jo no coneixia res de la ciutat. O sabia el poc que ens havien contat. Però sí sabia que allà havia nascut algú que admirava: entre les velles cassettes de casa hi havia una gravació amb un so de dos mil dimonis però que contenia un grapat dels grans temes de Raimon.

Seguir llegint

10 de juny de 2013perX. Aliaga
FacebookTwitterPinterestGoogle +Stumbleupon
Literatura

ELS (MÉS) JOVES I LA RECEPCIÓ DE ‘VIDES DESAFINADES’

Per diferents motius que em puc imaginar però que seria llarg i segurament presumptuós d’explicar, les meues novel·les no han xafat molt els instituts. Ho han fet de forma esporàdica. I, quan ho han fet, a alguns lectors adults de les meues novel·les se’ls desperta la curiositat i les ganes de saber de quina manera reben els xavals de setze o désset anys obres de vocació eminentment adulta. Sobretot Vides desafinades que, a més de la seua càrrega sexual i la cruesa emocional, no té la coartada de l’humor de les meues primeres novel·les, blanc i festiu en Si no ho dic, rebente i més bandarra en Els neons de Sodoma. D’aquella curiositat expressada recentment naix aquest post.

Seguir llegint

4 d'abril de 2013perX. Aliaga
FacebookTwitterPinterestGoogle +Stumbleupon
Autodefinits

LA SABATETA ROJA

A Martina no li agrada dur sabates. Però com que encara no té sis mesos, i no és capaç d’expressar el seu descontent, la seua manera de protestar és camejar enèrgicament fins que, de forma freqüent, alguna de les sabatetes, o ambdues -força i tenacitat no li manca- rellisca del peu. Els seus pares, pacientment, restitueixen la penyora a la posició de partida. “Fes bondat. Mira que encara fa fred, Martina, que se’t gelaran els peuets”, li raona dolçament sa mare. I ella fa cara d’entendre. Segons després, tanmateix, torna a moure les cametes com si haguera de guanyar-li una final dels 100 metres lliures a Merlen Ottey. Sort que les sabatetes rebutjades solen dipositar-se en el fons del carro de passejar.

Seguir llegint

20 de febrer de 2013perX. Aliaga
FacebookTwitterPinterestGoogle +Stumbleupon
Pàgina %PÀGINA_ACTUAL% of %TOTAL_PÀGINES%«1234»...Últim »

Cercador

ENTRADES DESTACADES

  • La gramola d’Òscar

  • ‘Ja estem morts, amor’, història d’una història

  • El talent

  • La segona vida de ‘Vides desafinades’

  • Anna Moner i l’excursió cap a les profunditats de l’ànima

articles publicats

Diari El Pais
Diari cultural NUVOL
Diari La Veu PV
El Temps | Articles
El Temps | Opinions
El Temps de les Arts

FACEBOOK

Xavier Aliaga

6 dies fa

Xavier Aliaga
'La cuina musical delicada, diversa i viatgera de Magalí Datzira', benvinguts a l'àlbum de debut d'aquesta jove artista en el segell Bankrobber, l'esclat després d'avisar (i de quina manera) en format curt. ... Veure mésVeure menys

La cuina musical delicada, diversa i viatgera de Magalí Datzira - El Temps de les Arts

tempsarts.cat

La de Magalí Datzira (Barcelona, 1997) és una carrera musical cuinada (preparada) a foc lent, des de la fase formativa amb l’escena jazzística de Sant ... Més

Últims tweets

  • Inauguració de la gran exposició de Manuel Boix a #Xàtiva comissariada per @MartiDominguezR. La casa plena. https://t.co/82Sbo7QboW17fa unes hores
  • RT @Somiatwiter: Cap a Xàtiva, per la inauguració de l'exposició d'homenatge a Manuel Boix. Una pregunta, un dubte, un desig: vindrà Josep…17fa unes hores
  • RT @ElTemps_arts: #PremisTempsArts ⏳ El termini per a inscriure's als #PremisTempsArts23 s'obre el dia 1 d'abril en les categories d'Arts V…ahir

Subscriu-te al meu Newsletter

Cercador

“Jo sóc allò que he llegit i allò que estic disposat a llegir. De la mateixa manera que n'hi ha que defensen que som allò que mengem, som més encara el que llegim.”

Jaume Cabré

© 2016 copyright Xavier Aliaga   ·   Tots els drets reservats   ·   Política de cookies   ·   Privacitat   ·   Avís legal   ·   Creat per   Xatcom.net
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència de navegació, i oferir continguts i publicitat d'interès . En continuar amb la navegació entenem que s'accepta la nostra política de cookies.
Podeu obtenir més informació, o bé conèixer com canviar la configuració, en aquest enllaç.
Accepte
Política de privacitat i cookies

Privacy Overview

This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary
Sempre activat
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Non-necessary
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
DESA I ACCEPTA