Segurament molts de vosaltres no se sentiu molt estimulats per visionar Rango (2011), la pel·lícula dirigida per Gore Verbinski que va obtindre el darrer oscar com a millor film d’animació. Potser pel fet de ser un producte de la Paramount i Nickelodeon (no dels talentosos laboratoris de Pixar), facturada pel director de la nissaga Pirates del Carib, no anàreu a veure-la al cinema. I si no teniu fills, menys encara. I qui sap si ara tampoc no sentiu aquella pulsió malgrat haver estat distingida per la indústria de Hollywood, la qual cosa, segons casos, tampoc no és garantia de res. Estareu cometent un greu error.

Seguir llegint

Avui tornem a recuperar un text nostre de la desapareguda revista d’àmbit estatal Lars Cultura y Ciudad, en aquest cas un llarg reportatge dedicat a les sales de cinema a la ciutat de València. Portava el títol original “La ciudad que amaba los cines” i fou publicat el 2009, en el número 17.

Seguir llegint

Amb el director nord-americà Terrence Malick i la seua extremada voluntat de convertir cada segon de les seues pel·lícules en petita obra d’art visual, més entroncada amb una particular poètica que amb la narrativa fílmica, per molt experimental que siga, he estat capaç de viatjar a sensacions inèdites, moments de fascinació hipnòtica que cap altre director de cinema ha estat capaç de proporcionar.

Seguir llegint

Per a la meua generació, la infantesa remet a una època de certa bonança sense els excessos de dècades posteriors. Generació cruïlla, amb algunes referències compartides amb la infantesa dels pares. Alguns d’aquells records, de fet, remeten a llocs, situacions o costums quasi extingits. Nosaltres encara els gaudirem. Com ara les projeccions de cinema amb el cel nocturn i els estels com a sostre. Jo anava al Cinema Vernissa, adjacent als Santos Juanes, ocupat ara per L’Olivera. Peplums i pel·lícules de temàtica bíblica: la grandiloqüent Los diez mandamientos, de Cecil B. DeMille, La Biblia, de John Houston. Coses així. Adoctrinament religiós via Hollywood, pipes i brisa muntanyenca. Molava. No sabria dir quan va acabar això.

Seguir llegint