Benvolguts hostaleres: certament, la culpa del que està passant no és vostra. No teniu més culpa que la resta de la societat. Les coses sempre són molt complicades. Allà on vosaltres veieu criminalització i senyalament —no dic que no s’hagen comés excessos retòrics— hi ha la constatació d’un fet empíric: ens enfrontem a un virus que té en la mobilitat, la interacció social i el relaxament el seu hàbitat més còmode i destructiu. Dos més dos són, generalment, quatre.

Seguir llegint

“Garbellar l’aigua” és una locució molt valenciana que fa referència a fer faena de bades i que a mi, personalment, em remet a la imatge d’algú que tracta de traure el líquid element d’una barca enmig de la tempesta quan el naufragi ja és inevitable. I és l’expressió que trobe que millor connecta amb la manera en què s’està tractant de lluitar contra la segona onada de la pandèmia de coronavirus.

Seguir llegint

“Gaudeamus igitur, iuvenes dum sumus…”. D’aquesta manera (“alegrem-nos mentre siguem joves”) comença un cèlebre himne universitari que exaltava la joventut. En la meua (ja molt llunyana) etapa universitària, inventàrem un himne alternatiu, una conya que batejàrem Me miserum (pobre de mi) que consistia en repetir aquesta frase mentre féiem inflexions de cant gregorià.

Seguir llegint

Ha plogut molt des que a finals del mes de febrer es publicara en aquesta pàgina web una entrada que parlava de “Coronahistèria”. Una lectura benintencionada però errònia fruit de la manca d’informació. D’aleshores ençà, la Covid-19 ha canviat les nostres vides i ens ha submergit en un estat de coses sense paral·lelisme. En aquesta entrada teniu el resum del seguiment de la pandèmia i totes les seues implicacions, reflexions vigents en alguns casos, en altres no tant.

Seguir llegint