Els primers inconscients sobre de la dimensió (real) del patrimoni de Xàtiva som els mateixos xativins. Diumenge passat, vaig estar en un dels recorreguts organitzats per l’Ajuntament. Mai havia fet el recorregut des de la Porta de l’Aljama, en l’Ermita de Sant Josep, fins el Calvari Alt. I mai no havia vist la xicoteta capella. Però el que més em va impressionar, de bon tros, va ser la vista espectacular d’un fragment de la muralla i de la ciutat des del promontori.

Seguir llegint

La recent lectura d’una estupenda novel·la de Joan Benesiu, Gegants de gel (Periscopi, 2015), m’ha fet retrobar-me amb una anècdota històrica de la nostra ciutat, el fet que Xàtiva haguera donat nom durant molt de temps a la Terra de foc. Benesiu conta la història d’un grapat de personatges que, per diverses circumstàncies, acaben tot just en els confins del món, en un territori que, temps ençà, portava el nom de Xàtiva gràcies al cosmògraf xativí Diego Ramírez de Arellano. El mariner, recordat amb un carrer de la capital de la Costera, formava part d’una expedició entre 1618 i 1619 patrocinada per Felip III amb l’encàrrec de trobar un pas entre el Pacífic i l’Atlàntic al sud de l’estret de Magallanes.

Seguir llegint