Benvolguts hostaleres: certament, la culpa del que està passant no és vostra. No teniu més culpa que la resta de la societat. Les coses sempre són molt complicades. Allà on vosaltres veieu criminalització i senyalament —no dic que no s’hagen comés excessos retòrics— hi ha la constatació d’un fet empíric: ens enfrontem a un virus que té en la mobilitat, la interacció social i el relaxament el seu hàbitat més còmode i destructiu. Dos més dos són, generalment, quatre.

Seguir llegint

A moltes converses, des de fa molt de temps, a Xàtiva es parla de la decadència del comerç. Converses marcades per la nostàlgia d’un suposat passat esplendorós, quan la capital de la Costera exercia de pol d’atracció de la comarca i de les comarques veïnes.

Seguir llegint

Tornada a Xàtiva, en automòbil. A l’altura de la rodona que dóna accés al centre comercial, veig obert l’accés pel cementeri. Havia llegit que s’obriria, amb la condició de millorar els passos de vianants. Passe per davant de l’entrada principal, gire, i, en l’accés secundari em trobe els assistents a un soterrar. Em fa un cert pudor passar pel davant. No conec molts cementeris sotmesos a tant de trànsit.

Seguir llegint

En escoltar la notícia, pensava que, durant dies i dies, no es parlaria d’una altra cosa. Que hi hauria moviments ciutadans i accions contundents de protesta. Concentracions multitudinàries davant el Tribunal Suprem o els tribunals superiors autonòmics. El motiu, pensava, s’ho valia.

Seguir llegint