III
L’ama del puticlub on et deixares l’existència, un tuguri de luxe, el New Lucifer, era una vella amiga. Algú que em devia un favor, per ser més precisos. En veure’m entrar al seu cau, les cames li feren figa. Jo no havia d’estar allí. Però què li vols fer, d’alguna forma, la responsable era ella… Com que aniràs perdut, te’n faig cinc cèntims: fa uns anys, quan encara treballava en la brigada que persegueix els delictes contra el patrimoni, vaig haver d’investigar un cas estrany, el robatori d’un sant en un poble perdut… Fernanda, no te n’havia dit el nom, ho havia organitzat tot. Una molt estranya venjança. Vaig resoldre el cas i la vaig trobar en un dels seus clubs, el Lucifer. Allí m’ho confessà tot. Però ni en vaig donar part ni la vaig dur a comissaria. Si conegueres la història convindries amb mi que no pagava la pena la delació. La putada és que el cas arribà a majors, hi hagué un embolic polític pel mig i algun alt càrrec que coneixia a qui havia de conèixer volia que les coses arribàrem fins al final. Aquella brigada era de puta mare, treballàvem al nostre aire, sense pressió, sense jugar-nos la pell… Però, a mi, després d’aquell cas em traslladaren a homicidis, per tocar-me els ous a dos mans. Fernanda me’n devia una. I li vaig passar la factura. Demana per eixa boqueta, amor, em va dir sense paraules, amb els ulls caiguts i el rímel arrassat per les llàgrimes. Així i tot, la vaig trobar guapa, el tipus de dona de seixanta anys que et follaries sense pensar. Però a tu t’agraden més jovenetes, ho sé, ho sé.Seguir llegint
