Els responsables de la revista Caràcters, de forma inconscient o deixant-se portar per un particular sentit de l’humor, m’encomanen una entrevista a fons amb el valencià Sigfrid Monleón (en el centre de la imatge), director de la pel·lícula El cónsul de Sodoma, ja sabeu, la recreació d’un fragment substanciós de la vida del poeta Jaime Gil de Biedma allunyada del tòpic biopic i, per tant, abonada a la polèmica. Quan el vaig localitzar, la setmana passada, li va fer gràcia la història. “Ens veiem en Sodoma”, va dir. Ens riguérem prou.

Seguir llegint

L‘escriptor i blocaire Toni Cucarella publicava fa uns dies una lúcida i agra reflexió, “La indústria del llibre i els ingenus escriptors” sobre la situació del gremi en llengua catalana, condemnats a l’amateurisme pels condicionaments de la indústria editorial i la pròpia desarticulació de l’espai cultural de referència. En les reflexions de Cucarella pesa la seua pròpia experiència personal, per no haver pogut viure de la literatura malgrat haver publicat un grapat de llibres esplèndids (El poeta, La lluna vista des de la terra, Bogart&Bogart o L’última paraula, entre d’altres) i una obra mestra absoluta (Quina lenta agonia la dels ametlers perduts), un cas que podríem estendre a uns altres escriptors també amb una obra sòlida.

Seguir llegint

Desdejuni amb la crítica d’Els Neons de Sodoma en Posdata. En realitat, cafè mentre mire la indigesta premsa d’aquest tòrrid mes de juliol. D’igual forma que faig constar ací les flors i violes, també els retrets, que d’això s’aprén més i molt més ràpid. Cap problema. Cadascú és cadascú i té el seu criteri. Si de cas, no sé si està justificada l’animadversió que traspua la crítica cap a la literatura de gènere, que en aquest cas no és exactament la novel·la negra, que alguna cosa hi ha, sinó la satírica. La incorrecció (literària) continua mal vista.

Seguir llegint