Quan va faltar el benvolgut Manel Marí, persona i poeta de l’estirp dels inoblidables, qui signa aquestes ratlles va escriure un obituari en el qual es lamentava pels versos que ja no ens podria escriure, metonímia d’una brillant carrera literària truncada però, també, expressió del dolor per les vivències que ja no podríem compartir. Una reflexió fruit de la frustració. De la ràbia. De la incomprensió.