Quasi sempre en la vida les coses són exactament el que sembla. Maria Beltran, la regidora de Falles i Gran Teatre de l’Ajuntament de Xàtiva, el partit amb el qual va obtenir la seua acta. Beltran havia estat nomenada coordinadora comarcal de la formació. Semblava un senyal de persistència enmig de la deflagració de la marca creada per Albert Rivera. I no: la xativina abandona (també) el vaixell.

Seguir llegint

Per raons que no venen al cas, sovint torne a Xàtiva des de la carretera que connecta amb Lloc Nou. L’entrada des del polígon industrial des de la qual millor es pot apreciar en tota la seua dimensió la desproporcionada i lletja coberta de la Plaça de Bous, un gra en les parts paisatgístic i patrimonial. I que ens va costar els dos renyons.

Seguir llegint

Al febrer de 2016 publicava un reportatge en la revista EL TEMPS en el qual feia una panoràmica de Xàtiva uns mesos després del canvi de cicle polític. D’aleshores ençà, han canviat moltes coses. Però entre línies es podien albirar conflictes que ens han dut a l’actual configuració panorama polític.

En una estupenda novel·la de l’anglés Julian Barnes, El sentit d’un final –alguns potser heu vist la pel·lícula–, el protagonista es fa preguntes sobre decisions crucials en el passat que marcaren la seua existència, coses dites o fetes que carreguen la motxilla.

Seguir llegint