Els teatres principals són el cor de la ciutat. Són l’espai de projecció de cultura, l’aixopluc dels grans moments, alguns d’històrics, fins i tot. Amb un pretext o un altre, amb assiduïtat o molt de tard en tard, pocs ciutadans no acaben xafant-los. El Gran Teatre de Xàtiva, el nou, l’hereu de l’anterior, compleix dues dècades. I és absolutament sorprenent tot el que ha passat allí en vint anys.

En el retorn a Levante-EMV de la columna que fins ara havia estat confinada, parle de la finestra oberta que suposa per a Xàtiva el llegat de Raimon. Una oportunitat per identificar per el fort de la ciutat i allò que és més exportable.