Quan l’enyorat Zygmunt Bauman va formular la descripció de les societats postmodernes en termes de “societat líquida”, per definir un temps d’incertesa sense fonaments sòlids i estables als quals aferrar-se, potser no pensava en termes religiosos. Però la manera actual de viure la religió té molt a veure amb aquella liquiditat. Aquest catolicisme tan eteri (tan transversal, diria algú), una religió d’actes socials tan aliena al sentit primigeni.