Aquest hivern l’estem passant colpits per l’angoixa dels amics, veïns i coneguts que tenen familiars en les UCI dels hospitals. Perquè la malaltia cada vegada ens toca més a prop. Alguns aconsegueixen sobreviure. Uns altres, no. Persones tampoc massa grans, vorejant la cinquantena. L’edat que tinc i que tenen les persones amb les quals vaig estudiar i vaig veure les albades després d’una nit de sarau.
Seguir llegint
