En una estupenda novel·la de l’anglés Julian Barnes, El sentit d’un final –alguns potser heu vist la pel·lícula–, el protagonista es fa preguntes sobre decisions crucials en el passat que marcaren la seua existència, coses dites o fetes que carreguen la motxilla.

Seguir llegint

El problema de no saber cap a on anem és, de vegades, que tampoc no tenim clar d’on venim. I és interessant descobrir que el que semblen debats del present són, en realitat, reformulacions.

Seguir llegint

Un dels avantatges d’haver inclós trets autobiogràfics en la novel•la que vaig dedicar al meu oncle Antonio Aliaga és no haver d’explicar més els meus orígens. Que Madrid figure en el meu DNI no deixa de ser un accident geogràfic provocat per la mobilitat laboral de mon pare, maquinista de RENFE.

Seguir llegint

El castigat monòlit de Xàtiva que simbolitza i serveix d’homenatge a la lluita dels maulets en la defensa de la ciutat i dels furs de tots els valencians celebra el seu aniversari. Costa de creure, però ja han passat quaranta anys des que, el 1978, enmig de les turbulències d’una transició bastant accidentada al País Valencià, a algú se li va ocórrer (la memòria històrica també és això) explicitar i recordar uns fets que no van ser debades. Els atacs que ha rebut el monument, fet i fet, són un reflex d’aquella anomalia que va ser la suposadament modèlica Transició.

Seguir llegint