Fer grans els premis

En un panorama tan atapeït de guardons literaris, l’alternativa d’uns premis com els de Xàtiva és seure còmodament en la rutina o, com va dir el regidor de Cultura Jordi Estellés durant el lliurament, fer d’aquesta activitat una eina eficaç de projecció. En l’edició d’enguany, el nom dels guanyadors assegura una certa irradiació: la guanyadora de narrativa, Sílvia Romero i Olea, és una autora catalana de trajectòria llarga i notable, amb premis com El lector de l’Odissea 2013.

El vencedor en poesia, mentrestant, és Manel Pitarch, un autor de Vila-real de producció no massa extensa però amb fites com el premi Jacint Verdaguer de l’any 2002. El premi a Pitarch em va fer molta il•lusió, perquè, a més de tot això, aquest home és un gran agitador cultural que sempre m’ha acollit a la seua ciutat amb els braços oberts de bat a bat. Un referent a les comarques del nord.

A l’hora d’escriure aquestes línies encara no he pogut llegir les obres (sí la del premi d’assaig a Vicent Bataller, per estar en el jurat, d’això ja en parlarem al novembre, quan es presente), però les vibracions són bones. De fet, el balanç nominal des que Bromera publica els guardons, és engrescador. Però allò que prestigia de veritat és la qualitat dels textos, que una obra premiada a Xàtiva esdevinga un llibre de referència. Aleshores, el tema canvia. Pel que fa a la novel•la, han passat per Xàtiva autors i autores com Esperança Camps, Elvira Cambrils, Silvestre Vilaplana, Francesc Viadel o Josep Franco, alguns dels millors exponents de les nostres lletres. Amb novel•les notables, en molts casos, però que no estan entre el més reeixit de les respectives produccions. L’excepció tal vegada va ser l’alacantí Joaquim G. Caturla, amb L’home de l’estació, un llibre que va merèixer el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians que es concedeix al més destacat de cada exercici.

En poesia podríem fer un balanç semblant. Un problema de dotació? Tot i ser digna la remuneració, en part sí. Però també aniria de luxe que, alguna vegada, arribara a Xàtiva una d’aquelles obres de gran nivell que marquen trajectòries, perquè això seria un reforç i actuaria de reclam. I potser no seria tan mala idea fer el certamen bianual però doblant la dotació econòmica. Hi ha massa premis i es publica massa llibres. Una iniciativa així podria ser l’empenta que necessitem per dignificar i fer més importants els guardons xativins.

Un moment de l’espectacle “Aigua”, que va clausurar el lliurament dels Premis Ciutat de Xàtiva. Fotografia: Xavier Aliaga

Publicat al diari Levante-EMV, 09-06-2018)