Una sala del Suprem imputava als bancs i no als clients l’Impost d’Actes Jurídics Documentats (AJD) en la tramitació de les hipoteques. La resta de la història ja la saben: per “unificar criteris” i davant “l’alarma social generada”, el Suprem remetia a una reunió el proper 5 de novembre el resultat de la qual, tret de sorpresa majúscula, ja està escrit.
Les implicacions de la decisió eren evidents, però no era la inseguretat jurídica ni menys encara l’alarma ciutadana el detonat de tot plegat: era el suposat “risc sistèmic” per la banca i els seus permanents privilegis. Es tractava d’una decisió que afectava persones de tot l’espectre ideològic, els milions i milions que han signat una hipoteca o que estan en trànsit de fer-ho. De dretes, d’esquerres i d’extrem centre. El tema revifarà en la mesura que s’acoste la data de la reunió, però va desapareixent dels diaris i les tertúlies, substituït pel remor de fons de cada dia. El més cridaner és que també ha desaparegut de les converses de bar, dels comentaris a les xarxes socials. Potser perquè tothom assumeix la decisió. Perquè la màxima que sempre guanya la banca està tan interioritzada, sobretot després del rescat milionari posterior a la salvatge crisi que patírem, que poca gent veu la necessitat de perdre el temps en batalles “perdudes”.
Tal vegada, continua actuant la nostra educació cristiana, aquella resignació bovina (“fes de mi la teua voluntat”) que servia per assumir com a normals les desgràcies. Actitud que, de retruc, beneficiava els abusos dels poderosos o els designis d’una dictadura que va durar dècades i que, d’alguna manera, encara cueja. El president del Tribunal Suprem ha demanat disculpes conscient del malestar ciutadà però amb la seguretat que tot està controlat. I ho està: tenim una justícia servil amb el poder polític i econòmic. Ja siga per empresonar dissidents o per tallar hemorràgies bancàries. Tot plegat put i fa vergonya. Mentre nosaltres mirem la vida passar.
Publicat al diari Levante-EMV, 27-09-2018)
Els comentaris estan tancats.