L’obra en italià va ser escrita fa molts anys “inspirant-me en una notícia real. Un pare exobrer desocupat travessa tota la ciutat de nit quasi sense saber per què i entra en una sala de videojocs de la perifèria on hi ha el seu fill, un lloc de mala mort trist i ple de camells i criminals nocturns. Com si fos guiat per un destí misteriós, amb el seu cos fa d’escut al seu fill, i mor en lloc seu, durant un tiroteig en una trifulca”, explica Benni en el pròleg a l’edició catalana. El fet d’estripar el desenllaç no li resta força ni dramatisme al contingut, un llibre commovedor trobe que molt ben traslladat al català pels traductors.
El tast que us he seleccionat correspon a un parell de fragments de la part de presentació del personatge del pare.
Així jo estic, crucificat a un capvespre normal
sobre l’abisme d’una taula de cuina
entre els plats per escurar, també això és roada
pensant que així no podrà continuar
al vent del dolor, dempeus.
Canta’m el raig calent d’àcid
i el plom als pulmons
el greix de les emulsions
que vessa del sòtil
el tro de les premses, i la calor
canta’m el Roig i el Verd de l’Imparcial
les estaques en la neu els companys lisiats
les hòsties rebudes i donades
canta’m un sobre on està escrit
que d’això ets lliure
que per això ets vell.
Canta’m els dies sense principi ni fi
digue’m quin nom hauria d’invocar.
Tocà mai a Déu entrar en un supermercat
cercant la llet que costava menys
per al Fill, l’únic fill afamat?
Sap Déu què costa una llauna de tomàtiga?
(…)
Jo que conec l’últim toc
de la caixa, quan la nit engoleix els destins.
T’he comprat la llet, sé que t’agrada
i una tableta de xocolata amb la jugueta de franc
made in China i ja no tenc a la butxaca
els doblers per fumar, però tant és.
Mentre Déu dorm sobre niguls bruts
i en el camp desert la pilota rebota
tota sola i sonora, lluna de draps.
Entre les parets del mercat corr un bou
en un malson, somnia que l’esquarteren
i la seva por em desperta.
0 comentaris
Mai no he sentit l'amor cap a un fill, però puc dir que una mica el meu germà menor ha estat un fill per a mi i per ell faria moltes coses, ara mai no sabem el que veritablement faríem per un fill mentre no ho hem tingut i, és la gran lliçò de la vida, que una persona és tan diferent o més igual mentre haja viscut, només allò viscut ens fa el discurs.
Vicent
A més a més de molt recomanable, aquesta traducció al català és la primera que es fa de la poesia de Benni a qualsevol llengua del món. No tots els dies els lectors catalans tenen el privilegi de ser els únics (juntament amb els italians, és clar) que poden accedir a l'obra d'un autor tan interessant i reconegut com aquest. Ànims, doncs, als traductors i als editors, que encara queda molt de Benni per traduir!
Gràcies per l'apunt, Lev, eixa dada no la tenia, no sabia que era la primera traducció poètica de Benni.