GOVERNAR LA JUNGLA

Tot i ser una mica allargassada, per dimensions, Xàtiva hauria de ser una ciutat relativament fàcil de regir pel que fa al trànsit rodat. No és així perquè la cultura de l’automòbil està tan estesa que és ja molt difícil de reconduir. Fins i tot per a trajectes objectivament curts, la gent prefereix estressar-se buscant aparcament. Uns hàbits que fan fins i tot de Xàtiva una jungla d’asfalt, un maldecap per als governants. Però tot just les ciutats que són capaces d’introduir nous hàbits de mobilitat destaquen entre la resta per la seua habitabilitat i atractiu. Una operació que requereix tenir clares les prioritats i els interessos que hi ha joc.

La perversió d’un sistema com l’ORA és que, sobre el paper, la seua és una funció de facilitar l’accés a les zones comercials. Però en ser un servei privatitzat entra en joc un interès que no té a veure amb el dels comerciants, els clients, els residents o els usuaris de l’automòbil. Perquè una empresa gestione l’ORA se li han de garantir uns marges de beneficis, la qual cosa explica que les ratlles blaves acaben estenent-se més enllà de les zones comercials. Les necessitats de la ciutat acaben sent un negoci.

Les noves mesures impulsades pel regidor de mobilitat, Miquel Lorente, són benintencionades i van en la bona direcció. Fer gratuït l’aparcament els dissabtes de vesprada és una bona notícia per al comerç. I si en un futur l’ajuntament és capaç de redactar un nou plec de condicions que elimine zona blava en nuclis bàsicament residencials, també s’estarà actuant en benefici de la ciutadania. Però la contradicció continuarà latent mentre l’ORA continue dependent de la gestió (i els beneficis) de les empreses. I això va per a llarg perquè els recursos dels ajuntaments no permeten incorporar nous treballadors municipals o donar serveis deficitaris. En algun moment, tanmateix, els governs progressistes hauran de combatre el mantra que les privatitzacions de serveis beneficien els ciutadans. Depén. Moltes ciutats estan demostrant ja que l’aigua és un recurs que s’encareix en mans de les empreses. Però, per tornar al principi, en temes de mobilitat hi ha un marge de millora que és cosa dels ciutadans. Si no renuncien al cotxe per anar a la cantonada, no podrem exigir un trànsit i una ciutat habitables. Amb ORA privada, pública o gestionada pels 4 Fantàstics.

(Publicat a l’edició comarcal del diari Levante-EMV, 20-02-2016)