Ja estem morts, amor

L’Anaïs va morir quan tenia setze anys i té una història per explicar. La dels seus pares, Tristany i Minerva, de com es coneixen, s’enamoren i comencen una vida plegats. Una història de passió, compromís, ascensos professionals, rutines, traïcions i malentesos que podria ser com qualsevol altra. Si no fos perquè els pares s’hauran d’enfrontar a la pitjor de les pèrdues. I hauran de continuar vivint i decidir si encara es podran reconstruir com a parella.

Xavier Aliaga ha escrit una novel·la íntima i colpidora, narrada per la veu emotiva, incisiva i minuciosa d’Anaïs, que ens condueix magistralment fins a un final sorprenent en què els lectors també hauran de plantejar-se què som capaços de fer per no trencar-nos.

ISBN:  978-84-18197-85-7
Format: 14 x 21,3 cm. Rústica.
Pàgines: 220
Data de publicació: Setembre del 2021

Aliaga s’endinsa ara en una història fictícia d’introspecció familiar escrita amb un estil polit i madur

Una altra de les recomanacions és la novel·la de Xavier Aliaga Ja estem morts, amor (Angle editorial). Després de publicar l’extraordinària història de l’oncle Antoine (Les quatre vides de l’oncle Antoine), Aliaga s’endinsa ara en una història fictícia d’introspecció familiar escrita amb un estil polit i madur, amb final inesperat, on planteja la importància de la ficció com a teràpia per a cosir «les costures de les relacions familiars». És a dir, la ficció com un acte de restitució i memòria a través del qual podem arribar fins i tot a la plenitud per a poder superar traumes i tragèdies familiars.

Antoni Gçómez
Periodista i escriptor

El llibre és brutalment dur, amb un joc estilístic arriscat, que l’autor supera amb èxit

El llibre és brutalment dur, amb un joc estilístic arriscat, i que malgrat tot Xavier Aliaga aconsegueix superar amb èxit. Perquè certament la història és corprenedora, però l’autor sotja en l’ànima humana, busca i rebusca elements per a entendre aquella nova vida després de

Martí Domínguez
Escriptor

Xavier Aliaga és un narrador pur, torna a demostrar-ho en ‘Ja estem morts, amor’

Aliaga no té por de jugar amb materials inflamables (…) I tampoc no és tímid a l’hora d’abordar-los i treballar-los frontalment, sense recórrer a la ironia defensiva, això és, sense renunciar al dramatisme de les emocions més extremes.

Pere Antoni Pons
Crític i escriptor

La novel·la té un gir final que convoca el poder de la ficció

La novel·la de Xavier Aliaga té una narradora molt especial que és morta. I té un gir final que convoca el poder de la ficció, una mica com fa Tarantino. A banda d’això, es tracta d’una obra amb moltes qualitats literàries

Míriam Cano
Periodista i escriptora

La prosa de Xavier Aliaga es mostra elegant, fluida, allunyada del sentimentalisme fàcil

La prosa de Xavier Aliaga es mostra elegant, fluida, allunyada del sentimentalisme fàcil, amb moments d’un lirisme sense recargolaments barrocs. Manté sense impostures l’interés del lector per tot allò que narra a través d’Anaïs. Hi ha veritat en tot el que ens relata, encara que finalment tot és literatura, una història que podia haver estat una altra, narrada per un altre personatge com ara la filla menuda, Chloé.

Manel Alonso
Escriptor

Xavier Aliaga i la importància del desenllaç

Ja estem morts, amor hi ha tant patiment que la història corre el risc d’embafar. Aliaga ho salva hàbilment amb capítols molt curts, una prosa afinada i imatges suggerents. També amb la tria de narrador: qui ens parla és Anaïs, la filla morta del matrimoni, que és omniscient perquè “morir és l’única manera de saber-ho tot”. La seva ànima arriba a tots els racons de la consciència dels personatges, de manera que és a través d’ella que entenem la complexitat de l’entramat de relacions de la família.

Carlota Rubio
Núvol

Ja estem morts, amor, és una història que enganxa

Eros i tànatos són els assumptes principals de la història, però pul·lulen pels seus capítols temes com les relacions familiars i de parella, els conflictes de l’adolescència, els avatars del desig, el sexe i l’amor no normatius, la infidelitat, el sentiment de culpa, la descreença religiosa..

 

Ximo Corts
Activista Cultural