Quan alguns ajuntaments, com ara el de Xàtiva, exhibeixen simbòlicament una senyera tricolor, el 14 d’abril, estan fent un exercici de memòria històrica. Un recordatori i, al mateix temps, una reivindicació de la legitimitat democràtica. I quan el delegat del govern insta a retirar les banderes republicanes acusant als consistoris que les penjaven de “provocació”, “sectarisme” o d’estar atiant la confrontació, s’està arrogant, de manera inconscient, o no, el paper d’hereu del franquisme, de preservador del silenci espès i boirós que s’ha volgut bolcar sobre l’alçament, Franco i la posterior dictadora construïda sobre la por i la repressió.
La II República, amb totes les seues mancances i el bagatge d’enfrontaments interns entre l’esquerra, fou un període democràtic, emanat de la voluntat popular, que representà avanços importants en matèria educativa i de drets. I les barbaritats comeses en la guerra per uns i altres no invaliden aquest fet. Per una anomalia inèdita en un país democràtic, es vol amagar una part del passat perquè a alguns no els va bé. Els mateixos que mantenien els honors a Franco i que ens deixaren ofegats de corrupció, sectarisme i hipoteques terribles. Però per molt que s’empenyen, amb el seu discurs retorçut i indecent, la República no és ETA, quelcom de vergonyós i repugnant que cal oblidar i vèncer i traure de les places i carrers. Ni es pot igualar de cap manera al Franquisme.
(Publicat a l’edició comarcal de Levante-EMV, 16-04-2016)
Els comentaris estan tancats.