Xavier Aliaga
Literatura

LES ‘VIDES DESAFINADES’ DE L’EXILI (PRESENTACIÓ A L’ESPAI PAÍS VALENCIÀ)

Si hi ha algun lloc on la novel·la havia de presentar-se a Barcelona, aquest és l’Espai País Valencià. D’aquesta manera tan concloent va començar la presentació de Vides desafinades el poeta i actor Elies Barberà. Fou divendres a la nit, a l’espai de trobada al barri de Gràcia dels valencians a l’exili -professional, accidental, sentimental, volgut o forçat- barceloní. La rotunda afirmació del presentador era certa. Perquè un dels motors del llibre va ser explicar aquesta història dels valencians que viuen allà, molts d’ells docents. Tret d’alguns amics catalans i xativins que s’hi aplegaren, el públic majoritari es componia d’espaiers i espaieres.

Elies va explicar aquella qüestió de l’intercanvi València-Barcelona i també el caire generacional de la història (el tram d’edat, de nou, majoritari entre els assistents) o la presència de la crisi econòmica en la narració. Va posar en relació la nova novel·la amb les meues obres anteriors (per a ell el trencament no és tan brusc com he explicat a les entrevistes, i em va convéncer) i també va comentar la construcció, la forma en què està escrita. Mentrestant, Vanessa, una sòcia de l’Espai natural de Muro, ens va tirar una maneta llegint un fragment de Vicky que, per tant, lluïa més amb una veu femenina.
Malgrat patir un considerable constipat, prèviament dopat, Elies va fer una presentació amena i il·lustrativa que em va donar peu a explicar moltes coses. Però el millor, com sempre en aquests casos, fou el torn de preguntes, llarg i interessant. Bon senyal. Una estona agradable de veritat que va tindre continuïtat a La Terreta, un bar valencià proper a l’Espai. Moment de coneixences i d’intercanvi d’històries, de fer amics nous i passar una estona amb els vells. Bon sabor de boca per tancar la profitosa mini-gira a Barcelona. Per cert: els senyors que apareixen a la fotografia, darrere nostre, són els llibreters de La Ploma, que han fet possible que hi haguera llibres a les presentacions de l’Horiginal i de l’Espai. Molt agraït: tal volta ens tornem a veure per Sant Jordi.
Al Talgo de tornada, dissabte de matí, joves turistes britànics, molt més assenyats que els que hi apareixen al primer capítol de la novel·la. I una filla de la Gran Bretanya que va seure al meu costat i que s’assemblava estranyament a la de les fantasies eròtiques de Gerard els primers paràgrafs del llibre. Un déjà lu. En arribar a Xàtiva, oratge i temperatura de Falles, com toca. I centenars de persones esperant el tren per anar-hi a la manifestació. La vida s’imposa a colps de colze a la literatura.

Entrades relacionades

0 comentaris

  3. Clidice

    va estar molt bé, si no fos perquè en Xavier em va descobrir com a talp català ;P

  4. Xavier Aliaga Autor de la publicació

    Va ser una brometa sense mala intenció tot i que una mica oportunista, Clidice, però et puc assegurar que alguns maldaven perquè no havia revelat la teua identitat digital.

    Una besadeta molt gran.