Maria Josep Escrivà Vidal (Grau de Gandia, 1968), una de les referències poètiques més importants de la poesia contemporània, traça l’itinerari de les seues connexions vitals i poètiques amb el llibre L’alegria de l’oblit (Edicions 62, 2025). Un poemari ambivalent, de dolor i plenitud, aclaparador, alimentat de les formes i temàtiques troncals de la seua obra, abordades des de la saviesa i l’experiència acumulades.
L’any 2023 Maria Josep Escrivà publicava l’antologia La casa sota la lluna (Pagès Editors), amb una «tria personal» de poemes corresponents al període 1992-2022 que incloïa composicions de la que era fins aleshores la seua cimera, Sempre és tard (Proa, 2020), Premi Miquel de Palol i Premi de la Crítica de poesia catalana. Un llibre rotund en fons i forma que, temàticament, condensava des del títol una visió escèptica de les relacions humanes resumida en un brevíssim i devastador poema: «No hi ha camins de llum / tot és mentida».
Fotografia: Albert Gisbert.
Els comentaris estan tancats.