Per celebrar-ho (l’aniversari, no l’anomalia) els organitzadors han tingut la bona pensada de convidar alguns dels protagonistes d’aquell moment i cedir la lectura del manifest a qui va ser el president del Consell Preautonòmic valencià en aquells anys, el candidat a senador Josep Lluís Albinyana. De la trajectòria del personatge, de les manifestacions recents, es pot esperar un manifest que no serà complaent ni rutinari. Albinyana era un polític amb una visió ambiciosa des del punt de vista del valencianisme. I això li va costar la seua carrera política en les files socialistes. Les rebaixes que vingueren després, sobretot pel que fa a tenir un Estatut impropi d’una de les anomenades comunitats històriques –d’això s’encarregà Alfonso Guerra, en connivència amb UCD–, encara les estem pagant en forma d’irrellevància política, la qual cosa té conseqüències pel que fa al pes polític dels valencians i per a les butxaques de tots: les de dretes, les indiferents i les d’esquerres.
Tot això no es pot destriar de la commemoració del 25 d’Abril i de l’homenatge als Maulets, un acte que, no ens enganyem, a bona part dels ciutadans els sembla una llanda, folklore esquerrà com les muixerangues o els festivals de cançó. Alguns, pel contrari, pensem que aquesta commemoració forma part de la història i el codi genètic de la ciutat. I està plena de contingut: els maulets del 2018 tenen sentit perquè moltes de les coses negatives que encara ens passen estan connectades amb aquella derrota i tot el que va vindre després. Per això és un símbol incòmode. Una incomoditat que no pot ser símptoma d’una altra cosa que de la seua pertinència.
Publicat al diari Levante-EMV, 14-04-2018)
Els comentaris estan tancats.