Hi ha presentacions i presentacions. Un dia rememorarem amb satisfacció l’oportunitat de fer un acte d’aquells en un lloc amb el sabor i autenticitat de la llibreria Negra y Criminal, ubicada en un racó amb encant de la Barceloneta i gestionada pel valencià Paco Camarasa, excel·lent amfitrió i referència en un univers literari, el de la novel·la negra, amb nombrosos seguidors i autors i on nosaltres, d’alguna forma, hem exercit d’invasors efímers però satisfets.
Allà degustàrem vins i clòtxines (sí, era cert), parlàrem breument d’Un mort al Palau, de Tonino Guitián i Emili Piera, i d’Els neons de Sodoma, compartírem una estona amb una representació de la nodrida colònia valenciana de Barcelona, amb exiliats anònims i d’altres il·lustres com ara els escriptors Francesc Viadel i Elies Barberà, o el blocaire i agitador Vicent Baydal (resident, per cert, a la Barceloneta), entre d’altres.
També s’acostaren a l’acte amics catalans de la llibreria i dels autors, alguns encuriosits i fins i tot alguns illencs, com ara el poeta Pau Vadell. Amb ell havíem compartit taula i copes la nit anterior, acompanyats d’uns altres amics escriptors amb domicili a Barcelona, com el també illenc i poeta Jaume Pons o el manresà Joan Jordi Miralles, entre d’altres.
Una presentació amb moderat aroma a sacrilegi perquè, més que negres, les novel·les en qüestió són del gènere criminal. Si més no, Tonino i Emili, sospitosos habituals, potser hauran d’exiliar-se quan comence a córrer el contingut del seu llibre, una novel·la devastadora que comença amb un capítol, “Agua para todos”, on s’inunda València, on apareix Rita Barberà subtilment retractada, on es parla de tràfec d’influències amb flors, i on la fauna autòctona i importada (ai, eixa superidentent del Palau!) és descrita a cor obert i sense prejudicis, incloent algun personatge de ficció (espere) memorable com la transsexual voluptuosa i panamenya, Pompeya, membre de la (existent, en realitat) Asociación de Gays y Lesbianas del Reyno de Valencia.I més coses, com alguns fragments antològics on les mediàtiques dives literàries Lucia Etxebarria i Maria de la Pau Janer coincideixen a València convidades per l’alcaldessa. Impressionant. Això, més o menys, és el que vaig contar d’Un mort al Palau (la versió en català feta pels mateixos autors de Asesinato en el Palacio de las Artes). Mentre, Emili va fer una presentació generosa d’Els neons el contingut de la qual no vaig a reflectir per pudor. Jornada complida, agradable i profitosa, completada amb alguna cosa de turisme gastronòmic que va tindre la seua història. Contaríem més coses, però ho deixem ací.
Fotos: Pere Aliaga
0 comentaris
No, si molt malament no ho passaríeu, no. Si és que la gola i les lletres combinen d'allò més bé (parle de pecats de plat, eh).
Una abraçada, Xavi
Salut i Terra
Gràcies, Francesc. Davant la constatació que amb la literatura no anem a fer-nos rics, almenys ens ho passem bé.
Salut!
Ana i jo som assidus dels "musclos" dels dissabtes a la llibreria -musclos no, clòtxines! I havent trobada valenciana no podíem faltar. Moltes gràcies per l'atenció i m'alegre que ho passàreu bé!
Llàstima, Vicent, que no tinguérem més temps per xarrar! Però fa il·lusió de veritat trobar-te en persona a algú que coneixes a través de la blogosfera.
fa temps em van regalar la samarreta de "Negra y criminal" que és la mar de xula… però té un xicotet problema… a la meua veina nigeriana no li va agradar gens quan ens vam trobar un dia a l'ascensor… i a una altra al super, tampoc… em van mirar molt, però molt malament. Per la resta, gran llibreria.
Uff! Collons amb la correcció política i la descontextualització!! M'has deixat xafat, Xavi, amb la il·lusió que m'havia fet la samarreta…