Durant l’anomenat trienni liberal, l’esforç a les Corts de Cadis del diputat Joaquim Llorenç Villanueva va aconseguir dues coses importants per a Xàtiva, la recuperació del seu nom, llançant al contenidor de la història la ignominiosa denominació heretada de Felip V, i una divisió administrativa en la qual la ciutat esdevenia capital d’una província amb una població aleshores que superava els 160.000 habitants, semblant a les actuals Comarques Centrals valencianes. Era l’any 1822. El 1833, com a conseqüència del triomf de l’Absolutisme, aquella configuració va quedar-se en no res.
Els recordatoris estan molt bé, serveixen per contextualitzar de nou la rellevància històrica de la ciutat. Fins i tot podem perdre’ns uns minuts en elucubracions de l’esdevenir de les coses si aquella divisió administrativa haguera perdurat. Però el present és el que és.
La pèrdua de les competències de violència masclista és un bany de realitat. I no sembla que hi haja tornada enrere: el mateix Consell, a través de la vicepresidenta, Aitana Mas, defensava la centralització en Alzira com una millora per a les víctimes i invocava de nou l’esperpèntica solució dels taxis a disposició de les dones afectades per aquesta xacra. Ja vaig explicar en un article anterior que les qüestions demogràfiques, el pes electoral, han jugat a la contra.
La part bona de tot plegat és que, per una vegada, s’ha trobat un front comú, un objectiu compartit pel conjunt de la societat. Es guanye o perda la batalla, és una bona notícia. Però la reflexió ha de ser més de fons, ha de dur-nos més enllà dels jutjats. Com recuperar pes, com potenciar el teixit econòmic, diversificar-lo, fixar la població, retenir talent. I acumular arguments perquè una cosa així no torne a passar. És un faena no sols política, apel·la a tota la societat. Més fàcil de dir que de materialitzar. Que requereix de consensos. Perquè l’alternativa és seguir en aquesta costera avall.
Fotografia: Turisme Xàtiva
(Publicat al diari Levante-EMV, 03-12-2022)
Els comentaris estan tancats.