Has entrat a la pàgina web de Xavier Aliaga, periodista i escriptor per voluntat, vocació i una mica de cabuderia. Ací podràs trobar informació de les meues novel·les, de l’agenda i les novetats, contactar o conèixer els meus articles als mitjans i al bloc Sota la Creueta. En aquest espai parlem de literatura, música i d’allò que ens passa pel cap. Amb la millor de les voluntats i amb ganes de fer-ho millor cada dia.
La culpa de tot la tenen els meus pares, que ompliren la casa de llibres.
El mes de novembre de l’any 2005 veia la llum la primera edició de Si no ho dic, rebente, la novel·la de debut d’un servidor. D’això fa, per tant, quinze anys. Un aniversari que m’agradaria celebrar amb vosaltres recuperant històries i anècdotes d’aquell any irrellevant per a la literatura però feliç per a mi.
“Gaudeamus igitur, iuvenes dum sumus…”. D’aquesta manera (“alegrem-nos mentre siguem joves”) comença un cèlebre himne universitari que exaltava la joventut. En la meua (ja molt llunyana) etapa universitària, inventàrem un himne alternatiu, una conya que batejàrem Me miserum (pobre de mi) que consistia en repetir aquesta frase mentre féiem inflexions de cant gregorià.
Per raons que no venen al cas, sovint torne a Xàtiva des de la carretera que connecta amb Lloc Nou. L’entrada des del polígon industrial des de la qual millor es pot apreciar en tota la seua dimensió la desproporcionada i lletja coberta de la Plaça de Bous, un gra en les parts paisatgístic i patrimonial. I que ens va costar els dos renyons.
Diego Denia Medrano, xativí d’orígens manxecs, que va ser seua la ciutat que el va acollir, ens va deixar un 15 de març, poc abans que el món es tornara boig per una pandèmia. Ens va deixar prematurament, per una malaltia que no ocupa titulars de premsa ni tertúlies radiofòniques. Tenia 65 anys. I era una d’aquelles persones més o menys anònimes que enriqueixen el teixit social dels llocs on han decidit arrelar.