Has entrat a la pàgina web de Xavier Aliaga, periodista i escriptor per voluntat, vocació i una mica de cabuderia. Ací podràs trobar informació de les meues novel·les, de l’agenda i les novetats, contactar o conèixer els meus articles als mitjans i al bloc Sota la Creueta. En aquest espai parlem de literatura, música i d’allò que ens passa pel cap. Amb la millor de les voluntats i amb ganes de fer-ho millor cada dia.

La culpa de tot la tenen els meus pares, que ompliren la casa de llibres.

Amb l’elogiada mini-sèrie ‘Nos vemos en otra vida’ (Disney +), els germans Alberto i Jorge Sánchez-Cabezudo han aconseguit un acostament intel·ligent, curós i descarnat a una de les trames de l’atemptat jihadista de l’11-M del 2004, la dels explosius procedents d’Astúries que serviren per perpetrar la matança a Madrid. Fa poc es compliren dues dècades d’aquella hecatombe.

Passat divendres dia 22, un Gran Teatre de Xàtiva ple de gom a gom homenatjava un dels seus ciutadans més il·lustres, Manolo Miralles, un músic que és història imprescindible del País Valencià i que ens va deixar sobtadament juliol passat. Cofundador d’Al Tall, músic versàtil i rigorós, que va transmetre fins el final la seua saviesa en una formació amb músics d’unes altres generacions com Musicants, president del Col·lectiu Ovidi Montollor (COM) de músics en valencià durant quasi dues dècades, Miralles ha estat una biga mestra de la nostra cultura. I va tindre un homenatge a l’altura del llegat que es perllongarà amb la futura declaració com a fill predilecte.

La collita de premis Oscar i Globus d’Or de la darrera pel·lícula del britànic Christopher Nolan, Oppenheimer, l’aclaparador biopic del científic creador de la bomba atòmica, suposa la canonització per part de la indústria d’un realitzador sempre metòdic i visualment virtuós que ha sabut omplir les sales de cinema des de la voluntat de transcendència, en apostes de vegades brillants, en ocasions més fallides.

“Jo sóc allò que he llegit i allò que estic disposat a llegir. De la mateixa manera que n'hi ha que defensen que som allò que mengem, som més encara el que llegim.”

- Jaume Cabré -