Has entrat a la pàgina web de Xavier Aliaga, periodista i escriptor per voluntat, vocació i una mica de cabuderia. Ací podràs trobar informació de les meues novel·les, de l’agenda i les novetats, contactar o conèixer els meus articles als mitjans i al bloc Sota la Creueta. En aquest espai parlem de literatura, música i d’allò que ens passa pel cap. Amb la millor de les voluntats i amb ganes de fer-ho millor cada dia.
La culpa de tot la tenen els meus pares, que ompliren la casa de llibres.
La plataforma Filmin estrenava en gener el documental ’20 dies en Mariúpol’, una pel·lícula del periodista ucraïnés Mstislav Txernov que mostra el setge rus a la ciutat portuària, que va començar el febrer del 2022 i que és un dels primers actes de la invasió. El documental ha estat distingit amb un Oscar al millor documental. Us deixe amb la crítica que escrivíem a l’estrena en Filmin en la Plataforma El Temps de les Arts.
Des de fa uns dies, teniu a les vostres llibreries Això no és un western, el retorn una dècada després de publicar ‘Dos metres quadrats de sang jove’ a la col·lecció Crims.cat, ara en Editorial Clandestina. Un thriller en què també torna l’inspector afrovalencià Feliu Oyono, amb una nova companya. I un cas amb el rerefons de la guerra a Ucraïna que esdevé el més complex i perillós de la seua trajectòria. Com naix un llibre així després de fer camí en un altre tipus de literatura? Una bona pregunta.
De la vegada que vaig conèixer Joan Francesc Mira no puc donar-vos massa referències. Va ser fa molts anys. Més de trenta. Jo era un post-adolescent de Xàtiva interessat per les qüestions culturals. I vaig anar a la conferència d’un senyor de qui havia llegit en l’institut Els cucs de seda, un dels primers premis Andròmina dels Octubre.
Amb ‘Els inútils’ (Llibres de la Drassana, 2022), la torrencial novel·la d’Andreu Sevilla (Casas de Benítez, Conca, 1963), l’escriptor es va fer amb el Premi Lletraferit de Novel·la 2022 ‘ex-aequo’ amb l’escriptora xativina Purificació Garcia. Reconeixement compartit però necessari al que és sense cap mena de dubte el cim com a narrador en la trajectòria de Sevilla amb un llibre estrany, absorbent, desarmant i amb alè líric. I que visita literàriament la difícil post-guerra espanyola des d’una mirada original, poderosa i reveladora.