Has entrat a la pàgina web de Xavier Aliaga, periodista i escriptor per voluntat, vocació i una mica de cabuderia. Ací podràs trobar informació de les meues novel·les, de l’agenda i les novetats, contactar o conèixer els meus articles als mitjans i al bloc Sota la Creueta. En aquest espai parlem de literatura, música i d’allò que ens passa pel cap. Amb la millor de les voluntats i amb ganes de fer-ho millor cada dia.
La culpa de tot la tenen els meus pares, que ompliren la casa de llibres.
Hi ha presentacions i presentacions. Un dia rememorarem amb satisfacció l’oportunitat de fer un acte d’aquells en un lloc amb el sabor i autenticitat de la llibreria Negra y Criminal, ubicada en un racó amb encant de la Barceloneta i gestionada pel valencià Paco Camarasa, excel·lent amfitrió i referència en un univers literari, el de la novel·la negra, amb nombrosos seguidors i autors i on nosaltres, d’alguna forma, hem exercit d’invasors efímers però satisfets.
Per a fer la presentació d’un llibre a uns quants centenars de quilòmetres de casa t’ho has de pensar. Però la proposta era irrenunciable: presentar Els Neons de Sodoma a la llibreria Negra i Criminal de Barcelona, una mena de santuari dels amants del gènere, juntament amb Un mort al Palau, dels enormes Emili Piera (periodista, columnista referencial, gran escriptor) i Tonino Guitián (membre de l’irrepetible primer equip de CQC, columnista, guionista…).
Hi ha obres artístiques amb l’estrany privilegi de la perdurabilitat. La leyenda del tiempo, la trencadora i valenta gravació del gadità Camarón de la Isla, editada el 1979, ara fa trenta anys, n’és una d’elles. Un reportatge anit a La 2, sobre el procés d’enregistrament del disc i el posterior impacte, m’ha fet caure en l’efemèride. Però el descobriment del disc, en tot cas, és recent, i coincideix amb l’aparició del discret biopic de l’any 2005 interpretat, això sí, amb múscul, respecte i saviesa per Óscar Janeada. Fins aquell moment havia llegit alguna cosa sobre el disc i el meu escàs interés pel gènere va provocar que no avançara més. La banda sonora, però, em va posar en alerta.
En aquesta ocasió, Els neons de Sodoma fan un viatge ben curt: demà divendres, de vesprada, trobada per parlar de la novel·la amb professors i antics professors de l’Institut Josep de Ribera, de Xàtiva, agrupats en la Confraria de golafres i llèpoles. Una confraria laica que es reuneix una vegada al mes per fer alguna activitat de caire cultural. La cosa té la seua gràcia. I també el seu compromís, perquè entre el públic hi haurà molts antics professors d’un servidor de diferents matèries, fins i tot alguns que em suspendrien en el seu moment. Una presentació, per tant, molt particular.