Has entrat a la pàgina web de Xavier Aliaga, periodista i escriptor per voluntat, vocació i una mica de cabuderia. Ací podràs trobar informació de les meues novel·les, de l’agenda i les novetats, contactar o conèixer els meus articles als mitjans i al bloc Sota la Creueta. En aquest espai parlem de literatura, música i d’allò que ens passa pel cap. Amb la millor de les voluntats i amb ganes de fer-ho millor cada dia.

La culpa de tot la tenen els meus pares, que ompliren la casa de llibres.

Els set morts, els 300 ferits, o les moltes infraccions al reglament d’esdeveniments taurins, han obert un debat respecte d’una tradició molt, però que molt arrelada, ens agrade o no, al País Valencià. El debat social existia, atiat per les associacions animalistes. Però en el terreny polític ha estat la nova vicepresidenta del consell, Aitana Mas, l’encarregada d’obrir la caixa dels trons. S’ha de començar a parlar de l’abolició, sostenia. Ara els contaré com acabarà la història.

Fa uns anys vaig recórrer un grapat de pobles, de les Terres de l’Ebre a l’Horta Sud, per fer un reportatge sobre la qüestió. No vaig veure massa escenes grotesques (ja sabeu, el típic panxut bufat voltejat), però em va horroritzar l’operatiu salvatge que comporta l’embolat d’un bou. Encara puc recordar els esgarrifosos brams dels animals. El record amable d’infantesa del bou embolat amb carretó que feien al poble de mon pare per als xiquets es va polvoritzar.

Ja passava els mesos abans de l’estiu, però malgrat la calor avançada, els carrers, places i escenaris bullen. Les terrasses i els restaurants són plenes de gom a gom, els festivals i concerts brollen com bolets i s’omplin amb una facilitat desarmant. El turisme campa desfermat. És la lògica resposta hedonista a uns anys de restriccions i angoixes. Tot no siga que assistim a una versió post-moderna dels “feliços anys 20” del segle XX que precediren la desfeta.

A falta d’unes altres eines demoscòpiques professionals, l’enquesta de l’IES Josep de Ribera, feta pels alumnes sota el guiatge del departament de Geografia i Història, continua sent el termòmetre més fiable per polsar la realitat política de Xàtiva. Treball que, a un any de les eleccions, dibuixa un panorama, amb matisos, semblant a l’actual. Passa que, sovint, els matisos ho són tot.

Bessy i Jesús decidiren un dia travessar l’oceà, deixar amics i família enrere en el seu xicotet país centreamericà, per buscar un futur millor. Durant uns anys, aquesta parella hondurenya va guanyar-se la vida entre nosaltres com va poder. Va crear una família. I va trobar la mort a Canals, d’una manera absurda.

“Jo sóc allò que he llegit i allò que estic disposat a llegir. De la mateixa manera que n'hi ha que defensen que som allò que mengem, som més encara el que llegim.”

- Jaume Cabré -