– Jo mateix.
– Li telefone d’Assegurances la Tranquil·la. Té vostè pla de pensions?
– Mire, no el tinc, però no m’interessa.
– Segur? És que vostè no ha llegit les notícies, no està al cas del que diu el govern sobre les pensions.
– Sí. Totalment al cas.
– Ja, d’acord… Potser perquè no ha trobat encara un pla a la mida. Nosaltres oferim…
– En el meu cas és un tema de principis.
– Com? No ho entenc.
– Sí, és molt fàcil. Estic en contra dels plans de pensions privats. Per principis. Seria llarg d’explicar i ni vostè ni jo tenim tot el matí…
– Això està molt bé. M’agraden les persones amb principis! Però si vostè es jubila i les pensions no es poden sostenir, no podrà viure de principis. Nosaltres, per una xicoteta quantitat al mes…
– No, mire: no és un problema de la quantitat de les aportacions, ni de les condicions, ni de res d’això. Simplement, no em ve de gust.
– Permeta almenys que li explique…
– Entenc la insistència. Vostè ha de fer clients, però no vull fer-ho perquè això és exactament el que vol el govern, Europa, les entitats financeres i la mare que els ha parit a tots: que tothom es faça un pla de pensions privats per deixar caure el sistema públic.
– Bé, no sabria què dir-li, no entenc de política… Almenys pense en els seus fills, en no ser una càrrega quan…
– Hi pense tots els dies. Per això ho faig.
– Sap què? La gent em diu que no els va bé, que tenen un altre pla, que s’ho pensaran… Però mai m’havia passat una cosa així.
– Doncs no em crec que ningú li ho haja dit. I si no és així: sempre hi ha una primera vegada per a tot.
– No, de veritat. M’admira que hi haja encara gent idealista. Però tot canvia: potser l’any vinent pensarà d’una altra manera.
– Això és el que em fa por… En tot cas, gràcies per dir-me idealista: un altre m’haguera dit que estic idiota. Que tinga molt bon dia.
Publicat al diari Levante-EMV, (17-03-2018)
Els comentaris estan tancats.